INTRODUCCIÓ

Els esdeveniments històrics són sempre certs? Els interessos polítics o socials en determinants moments poden influir sobre una realitat històrica? Això afecta a l’anomenada memòria històrica? Val la pena recuperar-la? Moltes vegades volen presentar un record que es troba amagat, però quan passem a un moment històric, aquest pot entrar en conflicte amb possibles interessos.

Fig. 1. Exili de la població durant la Guerra Civil.
Font: www.historiasiglo20.org

La història de Catalunya ha passat per moments brillants, però també per moments molt foscos. Un d’ells, la Guerra Civil i, com a conseqüència d’aquesta, la Segona Guerra Mundial. El desenvolupament social i cultural que va tenir Catalunya durant la República es va aturar, de cop, amb l’esclat d’aquestes dues guerres. El resultat fou, a banda de milers de persones mortes o represaliades, un llarg exili per a moltes d’altres (fig. 1). Pocs anys més tard, moltes d’aquestes persones anirien a parar, presoneres, als camps de concentració de l’Alemanya nazi.

Què va passar aleshores? El govern franquista, que va perdurar durant quasi quaranta anys, va amargar molts dels fets succeïts durant tots aquells anys, manipulant la història oficial. malgrat els esforços de moltes persones –part d’elles des de l’exili, però moltes des de la clandestinitat- per recuperar la memòria.

Per exemple, l’Amical Mauthausen (>>) és una associació fundada en la clandestinitat l’any 1962 per antics deportats –com ara Joaquim Amat-Piniella, de qui enguany se celebra el centenari [1] del seu naixement- i no fou legalitzada fins l’any 1978. Precisament, l’any anterior Montserrat Roig havia publicat l’assaig Els catalans als camps nazis [2], a iniciativa de l’historiador Josep Benet.

Fig. 2. Una imatge del bombardeig de Granollers.
Font: ca.wikipedia.org

Un altre cas el tenim en el Bombardeig de Granollers del 31 de maig del 1938 (fig. 2), els veritables responsables del qual no s’han conegut –investigat i identificat- fins a finals del segle passat.

O amb la Comissió de la veritat, que vetlla per aconseguir el retorn als seus legítims propietaris, dels anomenats Papers de Salamanca -correspondència, llibres, cartells, fotografies i documentació administrativa diversa- incautada pel règim franquista.

A més, el procés per a la recuperació formal i legal de la memòria històrica a l’estat espanyol no va començar fins l’any 2007, quan diverses associacions varen condemnar i demanar responsabilitats penals contra les persones que havien provocat la mort de molts republicans.

A nivell europeu, el fet relacionat amb els antics presoners dels camps de concentració nazis no va tenir un cert resultat moral fins l’any 2005, quan l’ONU va declarar el 27 de gener com Dia Internacional de la Memòria de les Víctimes de l’Holocaust.

I què va passar al Vallès Oriental? Tots aquests fets plantejats en l’apartat anterior i que també es poden trobar en la nombrosa informació electrònica existent, es volen centralitzat en la meva comarca: el Vallès Oriental. És per això que es volen aconseguir una sèrie d’objectius:

• Conèixer les persones del Vallès Oriental que varen passar pels camps de concentració del Tercer Reich, i intentar seguir-ne el seu fil vital.

• Analitzar si hi ha trets en comú entre els vallesans en la seva trajectòria vital fins als camps.

• Conèixer el nivell de la memòria històrica en relació amb els esdeveniments que varen haver de viure aquestes persones de la comarca, a un triple nivell:

1.  a nivell dels familiars: quin record en mantenen, com i quan se’n varen assabentar, processos fets per recuperar la seva memòria, ...
2. a nivell dels mitjans de comunicació: quin fou el paper dels mitjans de comunicació a l’hora d’explicar el pas dels seus conciutadans pels camps de concentració; en quin moment –durant el franquisme?, durant la transició? – es comença a parlar d’aquest fet, entrevistes a familiars, ...
3. a nivell de les institucions: com han recordat i mantingut viva la memòria dels seus conciutadans els diferents consistoris de les poblacions d’aquestes persones.

• Analitzar les dades que es puguin aconseguir a partir de la recerca en entitats com l’Arxiu Històric Comarcal, l’Arxiu Municipal de Granollers, l’arxiu de l’Amical Mauthausen, o en diferents diaris locals.

• Entrevistar els possibles descendents dels vallesans que varen passar pels camps de concentració o, si se’n localitzen, persones que hi hagin estat.

• Ajudar a recuperar la memòria d’aquells fets.

Pel que respecta a les hipòtesis, sobre la trajectòria vital de les persones que varen passar pels camps d’extermini, no sembla que hi hagi trets en comú –excepte per al cas de familiars, que sí que segueixen vies paral·leles- pel fet de ser ciutadans del Vallès Oriental. Cal conèixer amb més detall, també, la seva filiació política, que podria determinar algun itinerari específic com a grup polític. En tot cas, sembla que tots ells segueixen les dues vies bàsiques d’entrada als camps. La majoria, entraven a França pels camps de refugiats de la Catalunya del Nord i d’allí a companyies de treballs forçats, fins a la invasió pels alemanys, quan foren detinguts, conduits als Stalags[3] (camps de presoners) i d’allí a camps de concentració com Mauthausen. L’altra via era la dels que, un cop a l’exili, decidien lluitar ajudant la resistència francesa, però eren deportats a presons franceses –o a l’organització TODT[4], de treballs forçats- i si sobrevivien eren conduits als camps de concentració per ser exterminats.

La hipòtesi de treball sobre la memòria es basa en el fet que, per als familiars de les víctimes, se’ls va amagar al màxim possible els fets ocorreguts. I ells, al mateix temps, varen trigar temps també a donar a conèixer amb plena normalitat el que havia succeït amb ells o els seus familiars.

Pel que respecta a les institucions, difícilment crec que trobarem alguna referència oficial de reconeixement en els ajuntaments franquistes de les poblacions vallesanes. En tot cas, és amb la recuperació de la democràcia que es comencen a portar a terme actes de reconeixement públic.

Tot i els esforços realitzats per historiadors i periodistes, podem afirmar com a hipòtesi inicial que la presència de catalans i catalanes –malauradament, o afortunadament, no he pogut localitzar cap dona entre les persones del Vallès Oriental que varen passar pels camps d’extermini- no ha estat gaire ben donada a conèixer, i només es coneix a un nivell molt concret –en l’àmbit dels historiadors, o entre els mateixos familiars. (Per exemple, no es recull en els textos escolars d’història).

---

[1] Web sobre Joaquim Amat-Piniella:  http://www.memoria.cat/amat/
[2] Montserrat Roig. Els catalans als camps nazis. Edicions 62. Vuitena edició. Barcelona, 1995
[3] Els Stammlager (abreujats Stalag) eren els camps de presoners de guerra del Tercer Reich durant la Segona Guerra mundial, en els que només s’hi podien internar presoners de guerra i mai civils, segons la Convenció de Ginebra del 1929.
[4] L' organització Todt va ser una organització d'enginyeria civil i militar estructurada com un exèrcit durant l'Alemanya nazi. Va esclavitzar aproximadament 1.500.000 de persones dels països ocupats durant la Segona Guerra Mundial.