Canovelles (1)

Ja he comentat que en el llibre Història i memòria al Vallès Oriental apareix Àngel Brunet López, mort a Gusen, com a canovellenc. Sense haver preguntat encara d'on surt aquesta informació com a canovellenc, localitzo l'Àngel Brunet López en el llibre de la Montserrat Roig, com a nascut a Sanaüja, a la Segarra, i amb un únic parent a Barcelona.
Ho confirmo en el llibre de Canovelles. De poble a ciutat 1908-2008, escrit per Jaume Dantí i Riu, Alexandra Capdevila i Muntadas i M. Encarna Terrades i Santacreu.
Actualitzo, per tant, la dada en el post de l'Àngel Brunet i López.

Ara bé, en el llibre se'm plantegen altres dubtes. Es parla de persones que varen ser en "camps de concentració", i no queda clar si es refereix a camps espanyols o alemanys. Són aquests casos:

• Josep Martí, regidor, que va haver d'abandonar el seu càrrec per incorporar-se a l'Exèrcit Popular Regular, es va exiliar a França i allà va estar en camps de concentració. Va retornar l'any 1952-1953.
• Nemesio Sanz Barrachina, alcalde i regidor, va exiliar-se a França on va estar també en camps de concentració. Va retornar l'any 1948.

D'aquest darrer, Nemesio Sanz Barrachina, en trobo la referència al Diccionari d'Alcaldes i Alcaldesses del Vallès Oriental editat en línia pel Museu de Granollers. Però no aclareixo aquest error freqüent dels camps de concentració francesos. Caldrà continuar investigant.

SANZ I BARRACHINA, NEMESIO

(Carcastillo, Navarra, 1899 - Barcelona, 1953)

Alcalde de CANOVELLES:
31-10-1937  -  17-04-1938

Foto: arxiu familiar.

Mestre d'escola primària. Va arribar a Canovelles el primer de gener de 1936 i va viure-hi (en un habitage municipal) fins al gener de 1939, en què va marxar a l'exili. Membre del PSUC, fou alcalde de Canovelles del 31 d'octubre de 1937 (quan fou elegit pel ple de l’ajuntament que es reuní per donar compliment al Decret de 8 d’octubre sobre reorganització de les corporacions municipals) fins al 17 d’abril de 1938. Durant el seu mandat es portà a terme la confiscació de diverses finques i boscos del municipi. S’aprovà la petició formulada per la delegació d’Euskadi a Catalunya per tal que li fos cedida una d’aquestes finques, la finca Bellulla, per a la instal·lació d’una colònia per als fills dels combatents bascos, colònia que també fou coneguda com a Hospital Gernika. El gener de 1938, davant les pressions exercides per uns agents de policia, es veié obligat a lliurar-los uns mobles artístics existents a l’esmentada finca. El febrer del mateix any s’acordà, arran d'una petició formulada per l’Ajuntament de Granollers, fer entrega d’uns mosaics existents a la mateixa finca amb destí al Museu Arxiu de Granollers i del Vallès Oriental. Durant aquests anys va haver de fer front a les dificultats existents en matèria de proveïments sobretot per l’escassedat de queviures i per la seva sortida del municipi, que fins i tot va obligar a posar algunes sancions econòmiques. S’acordà controlar sobretot la distribució de llet, ja que eren molts els forasters que n’adquirien i la corporació creia que s’havia de procurar primer l’abastiment de tots els veïns. El 13 de febrer de 1938, davant l’agreujant situació, l’ajuntament acordà que el conseller de proveïments Antoni Riera* es desplacés a Barcelona per tal que la Junta de Proveïments tingués en compte la precària situació dels veïns del municipi. El 17 d’abril de 1938 va haver de fer front a una moció de censura dels regidors d'Acció Catalana Republicana, CNT i ERC, que l'acusaven d'incomplir els acords presos per majoria i deixar abandonada l'escola de la qual era el mestre. Davant d'aquestes acusacions, que ell va entendre com un atac contra el seu partit, presentà la dimissió i es retirà de l'Ajuntament juntament amb els altres regidors del PSUC, que renunciaren a tots els càrrecs. Durant el seu exili a França, va passar per diversos camps de concentració i va viure un temps a Perpinyà. Va tornar a Catalunya l'any 1948 i va morir a Barcelona pocs anys després.(ETS i PJC)