Joan Tura i Ros neix el 03/05/1912 a Mollet del Vallès.
Fill de qui fou alcalde de Mollet durant la República, Feliu Tura i Valldeoriola.
Es casa amb Roser Mas Giménez, que viu a l'Avda. General Franco, 17, de Mollet del Vallès, i amb qui tindria quatre fills: la Nuri, la Neus, en Feliu i en Josep (del naixement d'aquest se'n va assabentar quan ja era a França).
Vivien a Cal Pinyonaire.
En Joan va ser pare de molt jove, i no va tenir temps de posar-se en política.
Va haver de marxar a l'exili amb el seu pare i un germà.
Va marxar primer cap a Girona, en bicicleta, on va estar amagat durant molt de temps, i quan va saber que el seu pare i el seu germà fugien cap a França, se n'hi va anar amb ells.
Joan Tura i el seu pare van anar a parar al camp d'Argelagers. "
A l'avi el van deixar sortir i va fer tot el que va poder per treure el pare", explica la Nuri. Els esforços van ser en va. "
L'avi va portar els papers un matí per treure'l però el dia abans ja se l'havien endut cap a Alemanya", assenyala la Neus.
Entra a l'Stalag I-B, amb el núm. 44.231.
Entra a Mauthausen el 08/09/1940, amb el núm. 3.555.
Passa a Gusen el 29/03/1941, amb el núm. 11.484, on mor el 23/10/1941, als 29 anys.
La Roser, la seva vídua, mor el 02/11/1998, als 83 anys.
 |
| La Nuri i la Neus, filles de Joan Tura i Ros, amb una fotografia del seu pare al mig. Foto: Sílvia Jordan |
La Nuri va visitar Mauthausen una vegada. "
T'esgarrifa quan ho veus", reconeix. "
Quan veig les imatges dels camps de concentració per la tele la tanco perquè penso que aquell pot ser el meu pare", comenta la Neus.
En Joan Tura i Ros és l'oncle de l'ex-consellera Montserrat Tura.
(Fonts: MR/CNN, AB)
La biografia del seu pare al web d'Alcaldes i Alcaldesses del Vallès:
TURA I VALLDEORIOLA, FELIU
(Mollet del Vallès, 1888 – 1956)
Alcalde de MOLLET DEL VALLÈS:
14-04-1931 - 06-10-1934
17-02-1936 - 10-01-1937
03-07-1938 - 26-01-1939
Foto: arxiu familiar.
Pagès. Fill de Joan Tura*, que fou alcalde de Mollet entre 1914 i 1915. Com el seu pare, fou un dels fundadors de la Lliga Regionalista a Mollet; això no obstant, el 1919 se n'escindí per formar Acció Catalana i durant la Dictadura de Primo de Rivera va col·laborar amb Estat Català i la Unió de Rabassaires. A finals del 1930 hagué de marxar de Mollet per la seva implicació en el Comitè Revolucionari Local. Membre actiu del republicanisme polític local, a l'abril de 1931 fou el cap de llista de la candidatura del Centre Catalanista Republicà i va obtenir el 75% dels vots, cosa que li va permetre proclamar la República des del balcó de l'ajuntament. Fou alcalde de Mollet del Vallès en tres ocasions: del 14 d'abril de 1931 fins al 6 d'octubre de 1934, del 17 de febrer de 1936 fins al 10 de gener de 1937, quan dimití i fou substituït en el càrrec per Josep Fortuny*, i, finalment, del 3 de juliol de 1938 fins a la fi de la guerra, el 26 de gener de 1939. Durant el primer mandat es recuperà el català, es van canviar els noms dels carrers, es va donar suport a entitats culturals i esportives, es creà el Consell Local de Primera Ensenyança, es va establir un cert control sobre els centres escolars privats, s'organitzaren colònies d'estiu per als infants i es comprà la mina d'aigua de Martorelles per garantir l'abastiment local. Va propiciar la fusió de les germandats de Sant Vicenç (que ell mateix havia presidit de 1914 a 1915), Sant Isidre, Santa Rita i Sant Jaume, que donà lloc, el 1933, a la creació de la Societat de Socors Mutus de Mollet, i va promoure la Mútua Agropecuaria d'Accidents de Treball. El 6 d'octubre del 1934, Feliu Tura proclamà l'Estat català i fou destituït, empresonat i jutjat. El febrer del 1936 fou restituït a l'alcaldia després de la victòria del Front d'Esquerres. Aquest segon mandat estigué mediatitzat per la problemàtica social i per l'esclat de la Guerra Civil, que comportà unes relacions difícils entre els grups polítics del consistori, que finalment van provocar la seva renúncia al càrrec. Arran de la proposta de la Col·lectiva de Camperols (afí a la CNT) perquè el Sindicat Agrícola (afí a la Unió de Rabassaires) pagués un impost de guerra, el consistori decidí que la quota no fos individual sinó que la fes efectiva el Sindicat, però aquest es negà a pagar i els dos representants dels rabassaires a l'ajuntament, Feliu Tura i Joan Roca, dimitiren el 7 de gener de 1937. Aproximadament un mes després tornà a l'Ajuntament com a regidor. Al juliol de 1938 tornà a assumir l'alcaldia, substituint l'alcalde Fortuny*, que s'havia incorporat a l'exèrcit republicà, fins que el gener de 1939 s'exilià a França. Feliu Tura va treballar de pagès i, com molts altres pagesos de la comarca, va emprendre l'orientació ramadera. Segons Carme Pi, va arribar a tenir dos carros i onze vaques, a més de treballar la terra en dues parcel·les de propietat i altres com a arrendatari o rabassaire. En aquest camp també va desenvolupar el seu activisme: en els anys vint va fundar el Gremi de Vaquers de Mollet i Comarca, impulsà la Federació de Vaquers del Vallès i posteriorment es convertí en president del consell directiu de la Unió de Vaquers. Més tard, el 1930, el mateix Feliu Tura, Pere Bonvilà i altres pagesos de la Unió de Rabassaires van remodelar totalment el Sindicat, que va canviar de local per desenvolupar les activitats cooperatives; es van modernitzar les instal·lacions amb un molí i una nova màquina d'aixafar raïm, es va impulsar la producció de patates primerenques amb la importació de llavors d'Anglaterra, patates que s'exportava a diversos països europeus, i fins i tot es va crear la marca patentada Rabassunio Potatoes Catalunya Productions Mollet. En els anys trenta Feliu Tura era membre del consell general de la Unió de Rabassaires i el Sindicat de Mollet era l'intermediari entre la secció cooperativa de la Unió de Rabassaires i els sindicats agrícoles del Vallès Oriental que hi estaven adherits. L'any 1937 també era membre del comitè executiu de la Confederació de Cooperatives de Catalunya, de la qual formava part la Federació de Sindicats Agrícoles de Catalunya. Va tornar de l'exili uns anys després d'acabar la Segona Guerra Mundial i va viure retirat de tota acció pública. El seu fill Joan havia mort al camp nazi de Mauthausen. La seva néta, Montserrat Tura*, fou alcaldessa de Mollet (1987-2003) i després consellera d'Interior de la Generalitat de Catalunya. (DBC, JCG, ALO i JPM)
BIBLIOGRAFIA:
Corbalán Gil, Joan i Lardín Oliver, Antoni (2000): Josep Fortuny i Torrents. Una biografia política, Ajuntament de Mollet-Diputació de Barcelona (Ed.), Col·lecció Vicenç Plantada núm. 5.
Corbalán Gil, Joan i García-Moreno Marchan, Consol (2002): Joan Ambrós i Lloreda. Per Catalunya i la Llibertat, Ajuntament de Mollet-Diputació de Barcelona (Ed.), Col·lecció Vicenç Plantada, núm. 7.
González Gil, Pilar (1986): Análisis biográfico de las Juntas Municipales del Ayuntamiento de Mollet del Vallés, UAB (treball inèdit).
Gordi, Josep i Vilaginés, Jaume (coord.) (1993): Moledo - Mollet, Ajuntament de Mollet del Vallès, pàg. 105-106, 117-120.
Macià i Gràcia, M. Carme (1992): “El personal polític de l'ajuntament de Mollet del Vallès de 1930 a 1942”, Notes, vol. 6, Mollet del Vallès, pàg. 33-44.
Pi, Carme (1990): “Un rabassaire a l'alcaldia: Feliu Tura”, Notes, vol. 4, pàg. 51-71.
Pomés, Jordi (2000): La Unió de Rabassaires, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pàg. 399.
Solé Tura, Joan (1986): Cent històries, cent vides, Argentona, L'Aixernador, pàg. 14-15.
Solé Tura, Jordi (1999): Una història optimista. Memòries, Barcelona, Edicions 62, pàg. 11, 16, 25, 27, 48 i 49.
Suárez González, M. Àngels (2000): La Segona República i la Guerra Civil a Mollet del Vallès, Ajuntament de Mollet-Diputació de Barcelona (Ed.), Col·lecció Vicenç Plantada núm. 4.
Vilà Armadans, Vicenç (1993): “Les societats de socors mutus de la nostra ciutat”, Notes, vol. 7, pàgs. 111-122.
