Marià Clivillers i Joan

Marià Clivillers i Joan neix el 20/01/1902 a Montornès del Vallès.
Fill de Francesc Clivillers i Teresa Joan.
És germà de Joan Clivillers i Joan, tretze anys més petit, que morí a Gusen, i d'en Miquel, la Teresa i l'Antònia Clivillers i Joan.
Vivien al "Manso Bleda", a prop del carrer Capella, als voltants de l'església de Sant Sadurní, segons el padró del 1920.
Durant els anys trenta i l'època de la República van viure a Can Colom, conegut perquè hi havia un bar social freqüentat per gent d'esquerra.
En Marià Clivillers es casa amb Josefa Nueto, que vivia al carrer Matas, 2 de Barcelona.

Formava part de la CNT.
El 06/10/1934 forma part del Comitè revolucionari de Montornès, conjuntament amb el seu germà Miquel, que proclama l'Estat Català dins la República federal, de comú acord amb les ordres donades pel Govern de la Generalitat de Catalunya.
El 14/08/1936 forma part del Comitè Revolucionari Antifeixista de Montornès que es fa càrrec de l'Ajuntament, conjuntament amb el seu germà Joan.
El 31/10/1936 es forma el nou Ajuntament de Montornès exclusivament amb afiliats a la CNT, essent escollit en Marià com a Alcalde, i regidor d'Economia.
 El 07/11/1936 es constitueix un nou Ajuntament, amb Sebastià Torrents com a Alcalde i Marià Clivillers com a Conseller.
No hi ha més informacions, fins les identificades per la Montserrat Roig.

Passa per l'Stalag V-D d'Strasburg, amb el núm. 3.279.
Entra a Mauthausen el 13/12/1940, amb el núm. 4.710.
Passa a Gusen, on mor el 04/02/1941, als 39 anys d'edat.

Durant el franquisme, un informe de l'Ajuntament de Montornès acusa el Comitè Revolucionari de Montornès de ser l'autor de l'incendi de l'església de Sant Sadurní el 21/07/1936, acusant directament Mariano Clivillers i Joan de ser l'individu que suposadament féu augmentar el foc.
Aquesta versió m'ha estat desmentida per Ventureta Ballús, neboda de Joan Viñallonga i Planas.

(Font: MR/CCN, AGV/MV, AB)