Francesc Abelló i Gràcia

Francesc Abelló i Gràcia neix el 17/02/1903 a Barcelona (Sant Gervasi).
Té una germana: Montserrat Abelló Gràcia, que vivia a la placeta Montcada, 3 de Barcelona
La Montserrat Roig l'anomena com a Francesc Abelló, de Granollers.

El 19/04/1931 Francesc Abelló participa activament en la proclamació de la República des del balcó de l'Ajuntament de Granollers.
El 31/05/1931 participa en un míting d'ERC a la Unió Liberal.
El 14/06/1931 representa l'obra de teatre "Vacances reials" a la Unió Liberal.
El 19/07/1931 participa en un míting d'ERC.
El 27/12/1931 representa l'obra de teatre "Flor tardana" a la Unió Liberal.
El 24/01/1932 representa l'obra de teatre "Justícia de Déu" a la Unió Liberal.
El 20/03/1932 forma part del Grup Escaquista Granollerí de la Unió Liberal, i participa en un campionat d'escacs (05/06/1932).
El 17/07/1932 adreça una Carta Oberta a ERC.
El 20/11/1932 participa en l'organització de l'homenatge a Vicenç Albarranch.
El 11/12/1932 és detingut per participar en la vaga general.
El 05/02/1933 representa l'obra de teatre "L'Hèroe".
Durant el 1933 s'anuncia com a Recader de Barcelona a Granollers al diari l'Esquellot, que el treu en diversos moments de sàtira política.
El 22/10/1933 participa activament en la creació de la Cooperativa Fluid Elèctric.
El 19/11/1933 arbitra el seu primer partit de futbol.
El 13/01/1935 entra a formar part del Consell directiu de l'Orfeó.
El 22/09/1935 s'anuncia el seu casament amb Assumpció Estrada i Grífol.

Passa per l'Stalag VIII-O amb el núm. 56.776.
Entra a Mauthausen amb el núm. 3.903, el 25/01/1941.
Passa a Gusen el 08/04/1941.

Surt en una llista col·lectiva dels suposats transports de malalts i invàlids a un “sanatori” del camp de Dachau (segurament, per tant, exterminats al castell de Hartheim), que surt de Gusen el 14/08/1941.

Mor el 30/09/1941, als 38 anys, a Hartheim, probablement gasejat.

L'enigma de Buchenwald:
Montserrat Roig indica que Francesc Abelló, de Granollers, conjuntament amb d’altres, varen passar per Buchenwald, amb una nota que diu: Font: “La Humanitat”, editada a França. Aquests noms han estat facilitats per Sauret a través de l’historiador Josep Benet. Tots van morir a Buchenwald. Els testimonis E.G. i Garcia Badillo, supervivents de Buchenwald, no van poder recordar amb precisió noms d’ex-deportats catalans.

(Fonts: MR/CCN, LV, BDDM, AM, LG, In, L'E, BCGG)