Joan Molins i Maynou

Joan Molins i Maynou neix a Mollet el 03/05/1911.

Joan Molins i Maynou

Era germà de Miquel Molins Maynou, que vivia al Carrer del Sol, 35, a Mollet del Vallès.
Es casa amb Maria Cid Lleonar, amb qui tindrà una filla, la Pilar Molins i Cid.

Joan Molins i Maynou amb la seva dona, Maria Cid Lleonard

Era tintorer a la Itisel, popularment anomenada Can Mulà.
A més, feia de taxista i de tant en tant portava el cotxe de línia entre Martorelles i Mollet per tal de guanyar-se una mica de sobresou.

Joan Molins i Maynou amb el seu Hispano-Suïssa

No havia anat a escola i, per tant, la seva ideologia era més aviat la pròpia d'una política de carrer, d'esquerres, però sense afiliació o programes clars.
Quan va començar la guerra, Molins es va allistar com a voluntari i realitzar tasques de conductor, ja que no volia lluitar al front. Deia que ell no sabia matar.
La fi del conflicte el va sorprendre a Madrid.
Va decidir tornar al seu poble, ja ocupat per les forces nacionals, que estaven esperant el retorn dels excombatents. L'ambient estava tan enrarit que fins i tot un veí esperava els trens de Mollet per tal de descobrir els vençuts que anaven tornant.
Ell era un d'aquests i prou conegut per la seva feina de taxista. Els feixistes devien pensar que ell els podia informar sobre els passatgers que havia dut. Per això, va fugir cap a Olot, on es va acomiadar de la seva dona i la seva filla, i va anar cap a Figueres per passar la frontera, que va travessar l'abril del 1939.

Joan  Molins i Maynou, al centre, amb dos companys del seu regiment

Passa pel camp de refugiats de Sant Cebrià.
S'allista a la CTE 117, on va ser destinat al nord de França, a prop de Bèlgica.

És detingut a Dunquerque la nit de Nadal del 1939.
Passa per l'Stalag Allenstein.
Passa a l'Stalag I-B a Hohenstein, el 06/08/1940.
Entra a Mauthausen el 08/09/1940, amb el número 3.622.
Passa a Gusen el 24/01/1941, amb el número 9.455.
Mor a Gusen el 23/10/1941, als 30 anys d'edat.

La seva vídua Maria Cid i la seva filla Pilar Molins van patir les represàlies d'estar unides a un roig. La seva mare va estar suspesa de feina durant tres mesos a la postguerra. I la seva filla va viure amb diversos oncles els set primers anys de vida, per les penúries familiars.
El 1943, a través de la Creu Roja Internacional, van saber del cert que havia mort a Mauthausen.

Pilar Molins, filla de Joan Molins, amb una fotografia del seu pare. Foto Ramon Ferrandis 

La seva filla Teresa s'ha dedicat durant molts anys a explicar el que va passar en els camps de concentració, des de l'Amical Mauthausen. "Volem conservar la memòria". "No puc oblidar el meu pare ni les tragèdies que vam passar perquè ell no hi era".
El primer cop que va visitar Mauthausen "tens una sensació de buit i desempar molt forta; et sents molt trista. Els sentiments se't regiren".

(Fonts: MR/CNN, EB/Notes, AM, AB)