Ramon Sariol i Castellà

Ramon Sariol i Castellà, de La Llagosta. Nascut el 06/07/1902.
Montserrat Roig el descriu com a Ramon Sarriel Castellà, de Sant Fost de Campcentelles.
És fill de Rita Castellà, que vivia al Mas La Llagosta a Sant Fost de Campcentelles.

Germà de Joan Sariol i Castellà, que fou alcalde per ERC de la Llagosta entre el 21/02/1937 i el 30/09/1938, i d'Andreu Sariol i Castellà, fills d'una família de masovers de Can Xiquet, i tots dos membres de la Junta Directiva del Centre d'Esquerra Republicana de la Llagosta.
El 21 de juny de 1937 forma part com a vocal de la Junta Municipal Agrària de l'ajuntament de La Llagosta, recentment constituït.

Encar encara solter, amb 36 anys, quan va ser cridat per incorporar-se a la guerra amb la lleva de 1923.
Al final de la guerra va aconseguir passar la frontera i va lluitar amb la resistència francesa, però va ser capturat.
Passa per l'Stalag XI-B amb el núm. 443.

Entra a Mauthausen el 27/01/1941, amb el núm. 6.549.
Passa a Gusen amb el núm. 11.799, el 08/04/1941, on mor el 01/01/1942, als 39 anys d'edat.

La seva mare, Rita Castellà, que vivia al mas Can Xiquet de La Llagosta, va rebre la notícia de la seva mort, causada per "asma bronquial i insuficiència cardíaca".

(Fonts: MR/CCN, AM, MHVO, DAVO, ACEG, MASL)

Joan Deu i Casanovas

Joan Deu i Casanovas neix a Caldes de Montbui el 27/06/1914.
El seu pare era Prim Deu Altarriba, que vivia al carrer Vic, 29 de Caldes de Montbui.

Passa per l'Stalag XI-B, amb el núm. 87.449.
Entra a Mauthausen amb el núm. 6.311, el 27/01/1941.
Passa a Gusen el 08/04/1941, on mor el 22/11/1941 a l'edat de 27 anys.

Comparteix l’estada amb Josep Catafau, i moren el mateix dia.

(Fonts: MR/CCN, AM, CM)

Isidre Malla i Carreras

Isidre Malla i Carreras neix el 09/05/1912, a Caldes de Montbui.
És parent de Josep Carrera(s), que vivia al carrer Major, 59 de Caldes de Montbui.

Passa per l'Stalag XI-B.
Entra a Mauthausen amb el núm. 6421, el 27/01/1941.
Passa a Gusen amb el núm. 14.636 el 20/10/1941.

Formava part d’una llarga marxa de més de 1.000 republicans que recorrien a peu els cinc quilòmetres entre Mauthausen i Gusen. Un camió de la SS els anava al darrere per recollir els morts.

Mor a Gusen el 15/01/1942, a l'edat de 29 anys.

(Fonts: MR/CCN, AM, CM)

Josep Maria Catafau i Rabadà

Josep Maria Catafau i Rabadà (1) neix el 07/09/1914 a Caldes de Montbui.
És fill de Maria Rabadà i Grimau.
El seu germà, Jaume Catafau i Rabadà, casat, mor al front de l'Ebre.
Participa a la columna Macià-Companys, a Alcanyís (tardor de 1936).

A l’exili, s’està al camp de refugiats de Sant Cebrià.

Ningú el va poder ajudar per a fugir d’allà. Els avals arribaren massa tard.

Del camp de concentració francès passaria ja a mans dels nazis.

El seu germà Frederic ho explicava així: “Al cap d’un temps vam tenir notícies seves, perquè ens van demanar els avals de dues persones que l’avalessin sobre la seva bona conducta. Primer vam anar a veure unes famílies per demanar si volien firmar. Ens van dir que sí, però, després, en recordar uns fets que havien tingut lloc durant els primers dies de l’Alçament, quan el Josep M. portava el taxi del Crivillés, es van tirar enrere. Vam haver de buscar unes altres famílies –Plantada i Grimau- que aquetes sí que van firmar els avals. Ell es trobava aleshores al camp de Sant Cebrià i allà va agafar el tifus.”

Passa per l'Stalag XI-B amb el núm. 87.440.
Entra a Mauthausen amb el núm. 6237, el 27/01/1941.
Passa a Gusen amb el núm. 11.890, el 08/04/1941, on mor el 22/11/1941 als 27 anys d'edat.

El seu germà Frederic explicava: “... i ja no en vam saber res més fins a l’acabament de la Segona Guerra Mundial quan, l’any 1945, un bufet d’advocats de París ens va enviar un comunicat que deia que si volíem defensarien els drets de la meva mare per haver mort el seu fill a Mauthausen. Sembla ser que a Sant Cebrià s’hi feia fortificacions i que després ja el van agafar per portar-lo a Mauthausen on va morir junt amb un altre el mateix dia, el novembre de 1941. El meu germà, junt amb un altre company, havia mort en un camp auxiliar que es deia Gusen, on feien experiments amb les persones”.

El company de viatge fins a la mort era Joan Deu.

Tot i que MR/CCN i AM el citen com a Josep Catapau, a CM se'l cita com a Josep Maria Catafau.

(Fonts: MR/CCN, AM, CM)

Josep Ferrer i Espelt

Josep Ferrer i Espelt neix el 17/03/1905 a Caldes de Montbui.

Anomenat el Pastora.

És detingut a Belfort.
Passa a l'Stalag XI-B a Fallingbostel.
Entra a Mauthausen amb el núm. 6800, el 25/01/1941.
Treballa al Comando Steyr (el 06/04/1945?).
Passa a Gusen el 06/04/1945.
És alliberat el 05/05/1945.

L’únic calderí supervivent de Mauthausen.

Havia format part del comitè mixt constituït el 22 de setembre de 1936 a Caldes, representant la CNT-FAI del Departament d’Obres Públiques de l’Ajuntament. Sembla ser que el fet de ser un bon paleta influí decisivament en la seva supervivència. Ell visqué el que un testimoni de l’alliberament del camp explica en el llibre L’exili dels republicans: “El dia de la liberación las SS habían desaparecido, hacía ya tres dias que se habían ido y la custodia del campo había quedado en manos de la policía municipal de Viena. Nosotros sabíamos que la cosa se acabava. Teníamos claro que íbamos a ser liberados en cuestión de unos pocos días... Recuerdo que los aliados, que eran americanos, llegaron a  las cinco de la tarde. Era el 5 de mayo de 1945. Se plantaron frente a la puerta y ordenaron a los guardias que se abriera, però no hizo falta porque los mismos presos abrieron la Puerta sin esperar más. Un minuto después puede decirse que el campo había desaparecido. Todo el mundo se abrazaba, “!Viva la libertad!, “Hemos sobrevivido!”. En el campo central pasó exactamente lo mismo y a la misma hora. Allí, sobre la gran puerta de acceso al campo, había una pancarta muy grande que habían cogado los españoles. Estaba escrita en español, ruso e inglés y decía: “Los españoles antifascistas saludan a las fuerzas liberadoras”. Estábamos muy contentos, pero el aspecto que teníamos era terrible. Los americanos no salían de su asombro.”

Després de l’horrorosa experiència, s’exilià l’any 1948 a Veneçuela, on va morir molts anys després. Els seus familiars expliquen que en les seves visites a Caldes narrava alguns dels fets viscuts allí.

(Font: AM, CM).

Jaume Illa i Pujades

Jaume Illa i Pujades neix el 20/11/1904 a Vallgorguina.
Es casa amb Mercè Bonsoms i Ribera, que viu al carrer Molí de ?, a Sant Celoni.
Va ser regidor a l'Ajuntament de Sant Celoni entre 1936 i 1937.

Passa per l'Stalag XI-B, amb el núm. 87.561.
Entra a Mauthausen amb el núm.6.777, el 27/01/1941.
Passa a Gusen amb el núm. 9.927, el 17/02/1941, on mor el 26/09/1941 als 36 anys d'edat.

També surt en una llista col·lectiva dels suposats transports de malalts i invàlids a un “sanatori” del camp de Dachau (?) (segurament, per tant, exterminats al castell de Hartheim), que surt de Gusen el 16/08/1941.

(Fonts: MR/CCN, AM)

Pere Xicota i Alvarez

Pere Xicota i Alvarez neix el 24/04/1905 a Parets del Vallès.
Es casa amb Maria Guasch, que vivia al carrer Nou, 5 de Parets del Vallès.
Tenia tres fills: Josep Xicota i dues germanes més grans.

Era militant de la CNT.

Passa per l'Stalag XI-B, amb el núm. 442.
Entra a Mauthausen el 27/01/1941, amb el núm. 6.801.
Passa a Gusen amb el núm. 10.582, el 17/02/1941.
Mor el 11/09/1941.

Josep Xicota, amb una fotografia del seu pare Pere Xicota i Àlvarez. Foto Griselda Escrigas

A través del Cònsol d'Alemanya a l'Estat espanyol varen saber que s'havia mort a Mauthausen.
A casa, varen patir les estretors de la postguerra, encara més accentuades. "Vam passar gana".
Amb el pare mort i l'avi tancat a la presó, la seva mare feia de teixidora a la Linera i, a més, treballava al camp. Vídua amb 32 anys, "la mare va pujar la canalla com va poder", indica en Josep. Ell va haver de començar a treballar de manobre amb 13 anys, una professió que no deixaria mai.

(Font: MR/CCN, AM, AB)

Ramon Sarriel i Castellà

Ramon Sarriel i Castellà neix el 06/07/1902 a Sant Fost de Campcentelles.
És fill de Rita Castellà, que vivia al Mas La Llagosta a Sant Fost de Campcentelles.

Passa per l'Stalag XI-B amb el núm. 443.
Entra a Mauthausen el 27/01/1941, amb el núm. 6.549.
Passa a Gusen amb el núm. 11.799, el 08/04/1941, on mor el 01/01/194, als 39 anys d'edat.

(Fonts: MR/CCN, AM)

Joan Serra i Monrabà

Joan Serra i Monrabà neix el 22/02/1901 a Sant Celoni.
Va ser regidor de l'Ajuntament de Sant Celoni entre 1936 i 1937.

Passa pel Frontstalag St. 140 a Belfort.
Passa a l'Stalag XI-B, el 25/01/1941.
Entra a Mauthausen el 27/01/1941, amb el núm. 6.713.
Passa pel Comando Sankt Lambrecht el 02/07/1943.
És alliberat el 05/05/1945.
Mor a França el 04/05/1981.

(Fonts: ABM, AM)

Josep Rosés i Badia

Josep Rosés i Badia neix el 18/03/1913 a Sant Celoni.
Va ser regidor a l'Ajuntament de Sant Celoni entre 1936 i 1937.

Entra al Frontstalag 140 de Belfort.
Passa a l'Stalag XI-B a Fallingbostel el 25/01/1941.
Entra a Mauthausen amb el núm. 5726 el 27/01/1941, on s'està al Barracó 14 i treballa al Comando Steyr.
És alliberat el 05/05/1945 (rentré de Deportation).
Mor el 1978.

(Font: BdD, AM)

Josep Pahisa i Bruguera

Josep Pahisa i Bruguera neix el 25/11/1880, segons el jutjat. No hi consta més (ni casament ni defuncions). (1) i (2)
Fill de Climent Pahisa i Sabí, natural de Vallvidrera, "bracero" del camp, i Maria Bruguera i Coll, de Sabadell, que vivien al carrer Major s/n de Sant Celoni.
Neix (el 1880?) en Joaquim Pahisa Bruguera.
El 06/09/1894 es casa una germana seva, Maria Pahisa Bruguera, de 21 anys, natural de Martorelles, amb Martí Dou Torras, i es queden a viure a Sant Celoni. (3)

El seu pare era Josep Pahissa Expósito, veí del carrer Palaudàries de Granollers.
Casat amb Teresa Expósito, amb qui tingué diversos fills. (4)
No creia en capellans, i s'havia casat pel civil. I el seu fill Isidre no fou batejat, fins els 18 anys.
En Josep va marxar a l'exili per evitar caure en mans del bàndol franquista.

Foto Griselda Escrigas (El 9 Nou)

Capturat a Vosges cap el 20/06/1940. (5)
Entra a l'Stalag XI-B a Fallingbostel amb el núm. 41.797.
En surt el 05/09/1941 (?), amb un comboi de 201 republicans, dels quals en moren 151.
Arriba a Mauthausen el 08/09/1940, amb el núm. 4.375.
Passa a Gusen el 24/01/1941, amb el núm. 2.532, on mor el 26/04/1941, a l'edat de 60 anys.

El Partit Comunista francès els va notificar la deportació de Bruguera al camp de Mauthausen.
Després de la seva mort, la seva dona anava a rentar per les cases per poder tirar endavant la família.
Arran de les dificultats per les que van passar, van viure en diverses poblacions de la comarca. (6)

Notes:

Al llibre Granollers 1936-1939: Conflicte revolucionari i bèl·lic, s'indica (pàg. 372), en una relació de granollerins morts al front, localitzo una entrada ben curiosa, i que caldrà investigar-ne l'origen:

Josep Pahisa Bruguera
Font: RCG
Data inscripció: 20/10/1945
Natural de: Sant Celoni
Edat: 66 anys
Estat civil: C (casat)
Professió: Jornaler
Data defunció: 1-39
Lloc: Front Figueres
Causa: Acció de guerra

Això voldria dir que se'l va considerar com a mort durant la guerra? Per què la inscripció en el Registre Civil de Granollers no es va fer fins el 1945? Varen tenir alguna notificació de la seva mort a Gusen, aleshores?
Preguntes que estaria bé poder respondre.

MR/CCN La Montserrat Roig indica "El seu pare, Josep, vivia al carrer Palaudarias, de Granollers" (fitxa Amical). No lliga, ja que el seu pare es deia Climent. I, si vivia, ja havia de ser bastant gran. Segurament, es tractava del seu fill, Josep Pahisa Expósito, que mor a Canovelles el 27/08/1994 als 71 anys (veure El9Nou de 02/09/1994 

Per tant, en Josep Pahisa Bruguera tindria com a germans, almenys
- Joaquim  Pahisa Bruguera
- Maria Pahisa Bruguera
I com a fills:
- Isidre Pahisa Expósito (entrevistat per Anna Ballbona)
- Josep Pahisa Expósito (mort a Canovelles)


(Font: MR/CCN, AM, JmA, AB)
(1) La MR/CCN indica que neix el 11/11/1880.
(2) (3) JmA
(4) AB
(5) AM
(6) AB

Vicenç Bachs i Vilà

Vicenç Bachs i Vilà va néixer el 10/10/1906 a Mollet del Vallès.
Es casa el 24/05/1934 amb Rosa Francí i Mayoles, de 18 anys, que viu al Carrer Sometent, 14 de Mollet.
L'any següent neix el seu fill Jordi.

Imatge de Vicenç Bachs, amb documents i cartes seves. Foto Ramon Ferrandis

Membre de la CNT, treballava a la fàbrica de Can Fàbregas, amb la seva dona.
Amb l'esclat de la Guerra, marxa de voluntari amb la columna Durruti a l'Aragó.
A l'acabar la Guerra, la Rosa volia seguir el seu home a l'exili, però els pares i la sogra la van convèncer perquè es quedés. Encara recorda l'últim cop que el va veure marxar: va marxar en autobús i ella "portava en Jordi a coll".
Va estar-se al camp de refugiats de Ceret.
Va formar part de la resistència francesa, destacat a la línia Maginot.

Entra al front Stalag 140 a Belfort.
Passa a l'Stalag XI-B amb el número 87.089, el 27/01/1941.
Entra a Mauthausen amb el número 6.821, el 21/03/1941.
Passa a Gusen amb el número 12.146, al Bloc 10.
Mor el 07/07/1941.

La Creu Roja internacional els informà de la seva mort a Mauthausen.
La Rosa va patir les represàlies de la dictadura, vídua i amb un fill petit. Explicava que "em van despatxar de Can Fàbregas per roja". I que conservava les forces per explicar, les vegades que fes falta: "el meu home no va morir a Gusen: hi va ser assassinat".
La Rosa Francí va morir el 05/09/2007, als 92 anys, a Mollet.

El seu fill Jordi va visitar un parell de vegades

Rosa Francí conservà un bon plec de cartes del seu home, Vicenç Bachs i Vilà.
El 12/12/1939, escrivia, des de Rambervillers: "Rebo la teva carta ... amb molta alegria, i més en veure que tots esteu bé. (...) He de dir-te, moreneta meva, que cada dia estic millor. Només em falta la teva companyia com en d'altres temps".


(Font: MR/CCN, AB)

Artur Masjuan i Reverter

Partida de naixement d'Artur Masjuan Reverter

Artur Masjuan i Reverter neix a Granollers el 22/01/1904.

Entra a l'Stalag XII-D a Trier, el 22/01/1941.
Passa a l'Stalag XI-B 220Z a Fallingbostel, el 25/11/1940.
Entra a Mauthausen, amb el número 4.522, el 29/03/1941.
Passa a Gusen, amb el número 11.345.
Mor el 20/11/1941, a l'edat de 37 anys.
La seva germana Teresa vivia al carrer Girona, núm.72, de Granollers.

(Fonts: MR/CCN, AM)