La Llagosta (2)

Localitzo un document molt interessant a Racó, i desfaig un embolic important, referent a Sant Fost de Campcentelles i La Llagosta: M. Àngels Suárez i González. La Llagosta durant la Guerra Civil, editat a la Revista Notes, 26.
De fet, arrel d'haver trobat en Ramon Sariol al llibre de Història i Memòria al Vallès Oriental, havia afegit en Ramon Sariol i Castellà, de La Llagosta, tot i no trobar més informació. Fins aleshores, tenia un Ramon Sarriel Castellà, de Sant Fost de Campsentelles, a la llista de la Montserrat Roig, de qui no aconseguia trobar cap informació. I les coses, com sembla natural, acaben lligant. En Ramon Sariol Castellà de la Llagosta és en Ramon Sarriel Castellà, de Sant Fost de Campcentelles.
De fet, fins a l'inici de la Guerra Civil, La Llagosta era un barri del municipi de Sant Fost, amb una població de 555 persones. I, en el Comitè del 30 d'agost del 1936, es va decidir la separació de Sant Fost i la constitució del poble independent de La Llagosta. En l'acta de segregació de La Llagosta, del 8 de setembre, expressen que .. es desprèn la voluntat unànime de la fins ara barriada de Fost de Campsentelles de convertir-se en municipi independent. El dret a decidir, doncs, a nivell municipal.
Entre els regidors signants, s'hi troba el germà d'en Ramon Sariol, en Joan Sariol i Castellà, pagès en compte propi, que el febrer del 1937 seria escollit alcalde en representació d'ERC.

Grup d'homes de la Llagosta, formant instrucció, el 1937. El 3r per l'esquerra assegut a terra és en Joan Sariol

Mentrestant, el 21 de juny del 1937, es constituïa la Junta Municipal Agrària, d'acord amb el Decret de la Conselleria d'Agricultura de la Generalitat, amb l'objectiu d'assumir els temes que feien referència a l'agricultura. I, com a vocals, hi trobem els dos germans Sariol., en Joan i en Ramon.
El text indica també l'existència d'un Dossier sobre en Ramon Sariol a l'Arxiu Municipal de La Llagosta, que hauré d'intentar consultar.
Com a resum, doncs, elimino el Ramon Sarriel Castellà, de Sant Fost, i em quedo amb una llista de 46 persones.

La Llagosta (1)

Arrel de la troballa de Ramon Sariol i Castellà al llibre d'Història i Memòria al Vallès Oriental, inicio una recerca per internet. I, inicialment, no trobo informacions seves, però sí dels seus germans.
Al Diccionari d'Alcaldes i Alcaldesses del Vallès Oriental (DAVO), en línia, promogut pel Museu de Granollers, s'hi descriu la biografia del seu germà Josep, que fou alcalde de La Llagosta:

Joan Sariol i Castellà

(La llagosta, 1889-1973)

Fou alcalde de la Llagosta entre el 21/02/1937 i el 30/09/1938.

Pagès. Fill d'una família de masovers de can Xiquet, propietat de can Tisó de la Llagosta, va fer de pagès durant tota la seva vida. Va ser alcalde de la Llagosta per ERC des del 21 de febrer fins al 13 de juliol de 1937, data en la qual va dimitir tot el consistori per raó de l’ocupació de la finca rural de can Pere Gil per part de l’Ajuntament i la Unió de Rabassaires de Mollet del Vallès. El municipi va quedar sense representants, fins que el 18 de setembre fou substituït per un comissari municipal nomenat per la Generalitat de Catalunya. Acabada la Guerra Civil, fou represaliat i empresonat a Granollers i al Poble Nou fins al 1941. (JBP)

http://www.alcaldesialcaldessesdelvallesoriental.net/ficha.php?id_alcalde=100

L'article està redactat per JOAN BARTALOT i PADRÓS

Llicenciat en història per la Universitat Autònoma de Barcelona i màster en arxivística per la mateixa universitat, des de 1987 és arxiver municipal de la Llagosta. Ha coordinat la revista Arrels de la Llagosta i és coautor de La Llagosta: imatges (1996). És membre del Centre d'Estudis Santfostencs.

També localitzo per internet una ponència inclosa en l'Anuari del Centre d'Estudis de Granollers del 2007, en la que es presenta el seu germà Joan com a president del Centre d'Esquerra Republicana de La llagosta, i el seu germà Andreu com a vocal. D'ell, en Ramon, no en trobo cap referència.

Les associacions adherides a ERC al Vallès Oriental durant la Segona República

Ponències Anuari del  Centre d'Estudis  de Granollers 2007

Municipi: La Llagosta

Associació: Centre d’Esquerra Republicana

Data de constitució: 06/06/1938

Data d’adhesió: 06/06/1938

Objectius: Reunir en el seu clos a tots els veïns de la Llagosta que ac­ceptin l’ideari d’ERC

Seu social: C/ Garcia Hernández, local

Junta Directiva: Joan Sariol Castellà27, president; Joan Pagès Vila, sotspre­sident; Josep Ricart Mas, secretari; Josep Marjanet Vall, tresorer; Francesc Viñallonga Grau, Andreu Sariol Castellà, Josep Fiso Alemany, vocals.

Núm. de registre: 17725.0

Ramon Sariol i Castellà

Ramon Sariol i Castellà, de La Llagosta. Nascut el 06/07/1902.
Montserrat Roig el descriu com a Ramon Sarriel Castellà, de Sant Fost de Campcentelles.
És fill de Rita Castellà, que vivia al Mas La Llagosta a Sant Fost de Campcentelles.

Germà de Joan Sariol i Castellà, que fou alcalde per ERC de la Llagosta entre el 21/02/1937 i el 30/09/1938, i d'Andreu Sariol i Castellà, fills d'una família de masovers de Can Xiquet, i tots dos membres de la Junta Directiva del Centre d'Esquerra Republicana de la Llagosta.
El 21 de juny de 1937 forma part com a vocal de la Junta Municipal Agrària de l'ajuntament de La Llagosta, recentment constituït.

Encar encara solter, amb 36 anys, quan va ser cridat per incorporar-se a la guerra amb la lleva de 1923.
Al final de la guerra va aconseguir passar la frontera i va lluitar amb la resistència francesa, però va ser capturat.
Passa per l'Stalag XI-B amb el núm. 443.

Entra a Mauthausen el 27/01/1941, amb el núm. 6.549.
Passa a Gusen amb el núm. 11.799, el 08/04/1941, on mor el 01/01/1942, als 39 anys d'edat.

La seva mare, Rita Castellà, que vivia al mas Can Xiquet de La Llagosta, va rebre la notícia de la seva mort, causada per "asma bronquial i insuficiència cardíaca".

(Fonts: MR/CCN, AM, MHVO, DAVO, ACEG, MASL)

Granollers (2)

A partir de la informació obtinguda per l’Ivan a La Vanguardia sobre Francesc Abelló i Gràcia (veure referència La Vanguardia 10/01/1934, que explica que era el secretari de l’Orfeó Granollerí), investigo a la premsa local de Granollers, digitalitzada en part des de fa uns quants anys, però amb la recerca no de Mauthausen o de Camps de concentració (ja l’havia fet a l’anar a l’Arxiu), sinó directament del nom del personatge. I els resultats són sorprenents: 43 referències amb aspectes de la seva vida, des del 1931 fins el 1935.

Val a dir que la Montserrat Roig l’havia identificat com a barceloní, per haver nascut a la capital, i no estava inclòs, per tant, a la llista de granollerins que havien passat pels camps.

La informació obtinguda de Francesc Abelló és diversa, i explica una vida política, social i cultural molt intensa d'un jove amb anhels republicans, que es veurien truncats per la Guerra i l’exili. I d'ell no n'he sabut trobar més referències prèvies, tot i que viure moments i situacions clau de la ciutat:

- Participa en la proclamació de la República al balcó de l'Ajuntament el 14 d'abril del 1931.

- Participa en diversos mítings republicans, com a membre actiu.

- Fa teatre amb el grup de la Unió Liberal.

- Juga a escacs a la Unió Liberal, a un bon nivell.

- Organitza un homenatge al pintor Vicenç Albarranch.

- És detingut per participar en la vaga general.

- Diverses vegades és referenciat al setmanari satíric l'Esquellot.

- Fa de recader entre Granollers i Barcelona.

- Participa en la creació de la Cooperativa del Fluid Elèctric.

- Es fa àrbitre de futbol.

- Forma part de la junta directiva de l'Orfeó Granollerí.

- Es casa amb Assumpció Estrada i Grífol (1935).

Tot i aquest conjunt d'activitats en poc anys, no he sabut trobar de moment més referències personals, i sembla un personatge totalment oblidat a la ciutat.

De moment, tampoc puc localitzar cap familiar.

Incloc en la bibliografia, les referències La Gralla (LG), Inquietud (In), L'Esquellot (L'E), Butlletí del Centre Gremial de Granollers (BCGG).

Llistat de referències:

19/04/1931	La Gralla	4	Proclamació de la República al balcó de l’Ajuntament
19/04/1931	La Gralla	5	Proclamació de la República al balcó
25/04/1931	Inquietud	2	Article Andreu Fusté Proclamació de la República
31/05/1931	La Gralla	3	Míting ERC a la Unió Liberal
14/06/1931	La Gralla	11	Teatre: “Vacances reials”
19/07/1931	La Gralla	1	La setmana dels mítings
27/12/1931	La Gralla	4	Teatre “Flor tardana”
24/01/1932	La Gralla	9	Teatre “Justícia de Déu”
20/03/1932	La Gralla	11	Grup Escaquista Granollerí Unió Liberal
05/06/1932	La Gralla	11	Campionat d’escacs a la Unió Liberal
17/07/1932	La Gralla	11	Carta oberta: a ERC
20/11/1932	La Gralla	1	Amics de Vicenç Albarranch
11/12/1932	La Gralla	4	Homenatge a Albarranch
11/12/1932	La Gralla	3	Detingut Vaga general
05/02/1933	La Gralla	5	Teatre Unió Liberal. L’Hèroe
05/03/1933	L’Esquellot	6	Carnaval
05/03/1933	L’Esquellot	9	Anunci
19/03/1933	L’Esquellot	8	Anunci
02/04/1933	L’Esquellot	8	Anunci
16/04/1933	L’Esquellot	8	Anunci
21/05/1933	L’Esquellot	8	Anunci
28/05/1933	La Gralla	5	Teatre “Terra Baixa”
11/06/1933	L’Esquellot	3	Govern de broma
02/07/1933	L’Esquellot	9	Anunci
06/08/1933	L’Esquellot	9	Anunci
27/08/1933	L’Esquellot	7	Festa Major Orfeó Granollerí
27/08/1933	L’Esquellot	9	Anunci
24/09/1933	L’Esquellot	10	Anunci
08/10/1933	L’Esquellot	10	Anunci
22/10/1933	L’Esquellot	7	Cooperativa Fluid Elèctric
01/11/1933	Butlletí Centre Gremial de Granollers	6	Cooperativa Fluid Elèctric
05/11/1933	L’Esquellot	10	Anunci
19/11/1933	L’Esquellot	9	Àrbitre de futbol
10/01/1934	La Vanguardia	19	Junta Orfeó Granollerí
14/01/1934	La Gralla	9	Junta Orfeó Granollerí
04/03/1934	La Gralla	11	Àrbitre de futbol
08/04/1934	La Gralla	12	Deixa de fer de recader ??
13/01/1935	La Gralla	5	Consell directiu de l’Orfeó
24/03/1935	La Gralla	10	Àrbitre de futbol
28/04/1935	La Gralla	8	Àrbitre de futbol
22/09/1935	La Gralla	5	Casament
22/09/1935	La Gralla	11	Aclariment 11 de setembre
20/10/1935	La Gralla	7	Matrimonis

La Roca del Vallès (1)

Localitzo, via l’Arxiu Digital de l’Hemeroteca de Granollers, una entrevista de Xavier Porcel feta a Màrius Gallemí i Bartrés, i la notícia de la seva defunció, el dia 4 de febrer de 1990, als 85 anys d'edat. En l’entrevista, se li pregunta sobre les eleccions abans de la guerra,

Fa 79 anys que en Màrius Gallemí i Bartrés va néixer. Ens hi hem adreçat per tal que ens expliqués com es constituïen els ajuntaments democràtics abans de la guerra i com s'ho feien a les campanyes electorals, etc.

Abans de la guerra, és a dir en els últimes eleccions municipals, abans que en Franco abolís la democràcia, com s'organitzava la campanya electoral?

En aquella època la campanya electoral era força diferent de com és ara. No s'enganxaven pasquins per les parets ni es pintaven eslògans.

Aleshores com s'ho feien per a donar a conèixer les candidatures?

El que estava més generalitzat, era la compra de vots d'una forma indirecta, és a dir, es convidava la gent a menjar i beure i a canvi es garantien els vots dels convidats.

Quin pressupost tenien, o quants diners despenien en aquests actes?

De pressupost dubto que ningú en fes, ja que generalment les despeses es pagaven d'aportació directes dels que es presentaven a les eleccions. Les convidades no sé quant els podia costar però s'ha de tenir present que en aquella època un dia sencera tot estar, per exemple, en una fonda costava quatre pessetes, per tant crec que no s'hi esmerçaven diners.

No es feien mítings?

Sí, de mítings se'n feia algun, encara que pocs. Recordo que alguna vegada fins i tot hi havia vingut algun diputat, que generalment els de l'oposició els rebien a cops de tomàquets i això feia que de mítings se'n realitzessin molt pocs.

Quina partits hi havia a La Roca?

De fet tan sols hi havia la Lliga i ERC, i gairebé sempre havia manat la Lliga.

Vos de quin partit éreu?

En aquell temps militava en ERC, però avui en dia com que ERC és Lliga, podríem dir que pràcticament la línia que segueixen és la mateixa, prefereixo no militar en aquest partit.

Actualment militeu en algun partit?

Sí, estic afiliat al PSC.

Com es designava l'alcalde?

Abans no era pas com ara, hi havia més regidors, i entre tots decidien qui els havia de dirigir, des de l'alcaldia. No es feia el sistema de nomenament del primer de la llista que guanya per majoria.

Havíeu assolit algun càrrec polític?

No tan sols vaig ser Jutge durant un temps.

Què vàreu fer quan esclatà la guerra, i un cop guanyada per les tropes de Franco començaren les depuracions?

En començar la guerra vaig anar al front com tothom fins que s'acabà. Aleshores tement les represàlies i les depuracions vaig marxarà França, on hi vaig ser deu anys.

Després quan vaig saber que podia tornar sense perill, vaig venir a casa hi no he hagut de tornar a marxar.

Quina actuació va tenir el darrer alcalde Sadurní Pujades?

Actualment podríem dir qué normal per l'època que va viure. El que sí es pot dir que va actuar molt malament davant els fets d'octubre. Aquest capítol concret sí que va actuar d'una forma nefasta.

És per això que el van matar?

No, quan es va acabar la guerra ningú de La Roca no tenia cap mena d'interès a fer-li mal i menys a matar-lo. El que va passar és que ell es va espantar i va marxar del poble, i fou lluny del poble uns

altres l'assassinaren. Podeu estar ben segur que si no hagués marxat no li hauria passat res.

Xavier Porcel

En faig unes quantes deduccions:

Corregeixo el segon cognom, amb accent: Bartrés.

Sembla que estava implicat en política, però no quedar clar si militava a ERC.

En començar la guerra, es va allistar i va anar al front, fins al final de la Guerra Civil.

S’exilià a França, on s’hi estigué deu anys. No parla en cap moment del seu pas per la CTE i de l’Organització Todt.

El retorn el féu un cop va saber que podia tornar sense perill.