Posteriorment, amb 4 anys, la seva família es traslladà a viure a Parets, on s'havien comprat una caseta.
Treballà en dues fàbriques diferents: a la Molinera, la fàbrica més important de Parets d'aquell temps, "però va plegar d'allà, perquè els empresaris van fer fora a un encarregat i li van dir que ell ocupés aquella feina perquè sabia més de comptes. En Projecte això no ho va voler permetre i li va dir a l’empresari que li donava quinze dies perquè tornès a donar la feina a l’antic encarregat. Com que l’empresari no ho va fer, en Projecte va plegar de la fàbrica i es va posar a treballar de pagès. Una mica més tard, li va sortir una nova feina, a la fàbrica de Can Berenguer de Parets. Allà és on va conèixer la Francesca Roca Parera i van començar a festejar.
Fou aficionat al futbol -jugà en el primer equip de futbol que es formà a Parets- i al teatre -formà part del grup de teatre d'afeccionats del poble.El 1932 es va casar amb Francesca Roca Parera, que vivia al carrer Caldes, 14 de Parets del Vallès.
El 1933 va néixer el seu primer fill, Enric Forns.
L'any 1937 va tenir un altre fill, però va morir als quinze dies de néixer.
 |
| Enric Forns ensenyant una fotografia del seu pare -el del mig, dret- a França, abans d'entrar a Mauthausen. Foto: Sílvia Jordan |
Va anar a parar a un dels camps de refugiats on s'internava els republicans que s'exiliaven.
No es va quedar gaire temps a la
frontera sinó que va marxar cap el nord de França, a la frontera que donava amb
Alemanya. Allà, estava en un camp de concentració francès però podia sortir d'aquest
perquè va ser contractat per patrons agrícoles i feia de pagès. El meu pare amb
les cartes ens va dir que allà on anava a treballar hi havia molt bona gent i a
més, li van fer un certificat de bona conducta. En aquest camp hi va estar des
del febrer del 1939 fins l’abril de l’any següent.
Només se sap on va estar mentrestant per les cartes que enviava a la família, moltes de les quals es varen perdre. El meu pare no escrivia a Parets sinó que
escrivia a la casa de camp dels pares de la meva mare “casa de campo de
Magarola”, a Mollet. (4)
La darrera carta que varen rebre és del 17/01/1941.
El 18/10/1940 escriu: "On em trobo, per ara estic molt bé. Si no hi ha novetat, demà he d'anar a treballar a una fàbrica de teixits. En una altra (carta) et donaré més detalls".
El 02/11/1940 escriu a la seva dona: "no pateixis per mi que estic bé, només estic esperant amb deliri tenir notícies de vosaltres".
El 16/11/1940 escriu "Desitjo que quan rebeu aquesta carta gaudiu de bona salut, la meva segueix bé. Sisqueta, amb aquesta ja són quatre les cartes que t'he dirigit, i una al Ramon en la qual et deia que tinc moltes ganes de poder-vos veure i abraçar-vos, però no sé si podrà ser tan d'hora com ho vull".
Passa a l'Stalag XII-D.
El 07/01/1941 escriu "Si has rebut les altres cartes veuràs que he canviat de camp, però no pateixis per mi que estic bé".
El 17/01/1941 escriu la darrera carta: "Sisqueta, he rebut la teva apreciada carta de data del 22 de novembre, en què em dius que ja me n'has escrit una altra, que jo no he rebut, però paciència, que ja et pots figurar. (...) Al nostre Enric li dius que ja penso en ell i la seva bicicleta i que tant de bo pogués portar-la-hi ben aviat, que seria una gran alegria per a tots (...). No pateixis per mi que estic bé, i no estic tan prim com et penses; per mi pots estar tranquil·la. També diràs a la mare del Pep i la Maria que no desesperin perquè no hagin tingut carta, que a mi no m'estranya!". (5)
El 25/01/1941 és traslladat a Mauthausen amb el núm. 3.856. El mateix dia, Josep Rovira ingressa també al mateix camp.
El 17/02/1941 passa a Gusen amb el núm. 9.896, on mor el 07/11/1941, als 34 anys d'edat.
La Francesca Roca va perdre la seva feina per ser la "dona d'un roig", i ningú l'admetia a una nova feina. Amb el seu fill, estaven de lloguer en una casa i no podien pagar-lo. Es guanyava la vida portant llet i anant a buscar llenya d'estraperlo. El seu fill Enric, amb onze anys, ja treballava collint avellanes i guanyant uns 10 duros.
No varen saber res d'en Projecte -si estava viu o mort- fins que l'any 1960 va venir de França una associació d'ex-deportats i li van dir a la dona que havia mort. Aleshores, la Francesca va començar a cobrar dels alemanys la pensió fins l'any 1995, en què va morir.
Des de l'inici del curs 1998-1999, l'IES de Santa Perpètua porta el no de IES Rovira-Forns, en homenatge a dues persones nascudes a Santa Perpètua que varen morir als camps de concentració: Josep Rovira i Prats i Projecte Forns i Ninou.
Fonts:
- MR/CCN,
- Vp,
- Xtec,
- Entrevista de Guiomar Soler a Enric Forns;
- AB
