Josep Maria Catafau i Rabadà

Josep Maria Catafau i Rabadà (1) neix el 07/09/1914 a Caldes de Montbui.
És fill de Maria Rabadà i Grimau.
El seu germà, Jaume Catafau i Rabadà, casat, mor al front de l'Ebre.
Participa a la columna Macià-Companys, a Alcanyís (tardor de 1936).

A l’exili, s’està al camp de refugiats de Sant Cebrià.

Ningú el va poder ajudar per a fugir d’allà. Els avals arribaren massa tard.

Del camp de concentració francès passaria ja a mans dels nazis.

El seu germà Frederic ho explicava així: “Al cap d’un temps vam tenir notícies seves, perquè ens van demanar els avals de dues persones que l’avalessin sobre la seva bona conducta. Primer vam anar a veure unes famílies per demanar si volien firmar. Ens van dir que sí, però, després, en recordar uns fets que havien tingut lloc durant els primers dies de l’Alçament, quan el Josep M. portava el taxi del Crivillés, es van tirar enrere. Vam haver de buscar unes altres famílies –Plantada i Grimau- que aquetes sí que van firmar els avals. Ell es trobava aleshores al camp de Sant Cebrià i allà va agafar el tifus.”

Passa per l'Stalag XI-B amb el núm. 87.440.
Entra a Mauthausen amb el núm. 6237, el 27/01/1941.
Passa a Gusen amb el núm. 11.890, el 08/04/1941, on mor el 22/11/1941 als 27 anys d'edat.

El seu germà Frederic explicava: “... i ja no en vam saber res més fins a l’acabament de la Segona Guerra Mundial quan, l’any 1945, un bufet d’advocats de París ens va enviar un comunicat que deia que si volíem defensarien els drets de la meva mare per haver mort el seu fill a Mauthausen. Sembla ser que a Sant Cebrià s’hi feia fortificacions i que després ja el van agafar per portar-lo a Mauthausen on va morir junt amb un altre el mateix dia, el novembre de 1941. El meu germà, junt amb un altre company, havia mort en un camp auxiliar que es deia Gusen, on feien experiments amb les persones”.

El company de viatge fins a la mort era Joan Deu.

Tot i que MR/CCN i AM el citen com a Josep Catapau, a CM se'l cita com a Josep Maria Catafau.

(Fonts: MR/CCN, AM, CM)

Màrius Gallemí i Bartrés

Màrius Gallemí i Bartrés neix el 07/06/1904, a la Roca del Vallès.
Fill de l'Agustí i la Rosa, és casat.

Durant la República, participa en política (ERC?).

En començar la Guerra Civil, s'allista i va al front, fins al final de la Guerra.

Travessa la frontera el 07/02/1939.
Passa pel Camp d'Argelés i el de Sant Cebrià.
Treballa a la CTE Montignac (a la Dordogna), on té cura dels cavalls.
Passa per l'Organització Todt.

En el retorn dels ajuntaments democràtics, s'afilia al PSC.
Mor a la Roca del Vallès, als 85 anys, el 04/02/1990.

Sembla que té una germana, Conxita Gallemí Bartrés, encara viva a la Roca.

(Font: AM, PG)

Joan Molins i Maynou

Joan Molins i Maynou neix a Mollet el 03/05/1911.

Joan Molins i Maynou

Era germà de Miquel Molins Maynou, que vivia al Carrer del Sol, 35, a Mollet del Vallès.
Es casa amb Maria Cid Lleonar, amb qui tindrà una filla, la Pilar Molins i Cid.

Joan Molins i Maynou amb la seva dona, Maria Cid Lleonard

Era tintorer a la Itisel, popularment anomenada Can Mulà.
A més, feia de taxista i de tant en tant portava el cotxe de línia entre Martorelles i Mollet per tal de guanyar-se una mica de sobresou.

Joan Molins i Maynou amb el seu Hispano-Suïssa

No havia anat a escola i, per tant, la seva ideologia era més aviat la pròpia d'una política de carrer, d'esquerres, però sense afiliació o programes clars.
Quan va començar la guerra, Molins es va allistar com a voluntari i realitzar tasques de conductor, ja que no volia lluitar al front. Deia que ell no sabia matar.
La fi del conflicte el va sorprendre a Madrid.
Va decidir tornar al seu poble, ja ocupat per les forces nacionals, que estaven esperant el retorn dels excombatents. L'ambient estava tan enrarit que fins i tot un veí esperava els trens de Mollet per tal de descobrir els vençuts que anaven tornant.
Ell era un d'aquests i prou conegut per la seva feina de taxista. Els feixistes devien pensar que ell els podia informar sobre els passatgers que havia dut. Per això, va fugir cap a Olot, on es va acomiadar de la seva dona i la seva filla, i va anar cap a Figueres per passar la frontera, que va travessar l'abril del 1939.

Joan  Molins i Maynou, al centre, amb dos companys del seu regiment

Passa pel camp de refugiats de Sant Cebrià.
S'allista a la CTE 117, on va ser destinat al nord de França, a prop de Bèlgica.

És detingut a Dunquerque la nit de Nadal del 1939.
Passa per l'Stalag Allenstein.
Passa a l'Stalag I-B a Hohenstein, el 06/08/1940.
Entra a Mauthausen el 08/09/1940, amb el número 3.622.
Passa a Gusen el 24/01/1941, amb el número 9.455.
Mor a Gusen el 23/10/1941, als 30 anys d'edat.

La seva vídua Maria Cid i la seva filla Pilar Molins van patir les represàlies d'estar unides a un roig. La seva mare va estar suspesa de feina durant tres mesos a la postguerra. I la seva filla va viure amb diversos oncles els set primers anys de vida, per les penúries familiars.
El 1943, a través de la Creu Roja Internacional, van saber del cert que havia mort a Mauthausen.

Pilar Molins, filla de Joan Molins, amb una fotografia del seu pare. Foto Ramon Ferrandis 

La seva filla Teresa s'ha dedicat durant molts anys a explicar el que va passar en els camps de concentració, des de l'Amical Mauthausen. "Volem conservar la memòria". "No puc oblidar el meu pare ni les tragèdies que vam passar perquè ell no hi era".
El primer cop que va visitar Mauthausen "tens una sensació de buit i desempar molt forta; et sents molt trista. Els sentiments se't regiren".

(Fonts: MR/CNN, EB/Notes, AM, AB)