Projecte Forns i Ninou

Projecte Forns i Ninou neix el 07/08/1907 a la Granja Soldevila de Santa Perpètua de la Mogoda (Vallès Occidental), on treballava la seva família.
Posteriorment, amb 4 anys, la seva família es traslladà a viure a Parets, on s'havien comprat una caseta.
Treballà en dues fàbriques diferents: a la Molinera, la fàbrica més important de Parets d'aquell temps, "però va plegar d'allà, perquè els empresaris van fer fora a un encarregat i li van dir que ell ocupés aquella feina perquè sabia més de comptes. En Projecte això no ho va voler permetre i li va dir a l’empresari que li donava quinze dies perquè tornès a donar la feina a l’antic encarregat. Com que l’empresari no ho va fer, en Projecte va plegar de la fàbrica i es va posar a treballar de pagès. Una mica més tard, li va sortir una nova feina, a la fàbrica de Can Berenguer de Parets. Allà és on va conèixer la Francesca Roca Parera i van començar a festejar.
Fou aficionat al futbol -jugà en el primer equip de futbol que es formà a Parets- i al teatre -formà part del grup de teatre d'afeccionats del poble.El 1932 es va casar amb Francesca Roca Parera, que vivia al carrer Caldes, 14 de Parets del Vallès.
El 1933 va néixer el seu primer fill, Enric Forns.
L'any 1937 va tenir un altre fill, però va morir als quinze dies de néixer.

Enric Forns ensenyant una fotografia del seu pare -el del mig, dret- a França, abans d'entrar a Mauthausen. Foto: Sílvia Jordan

En Projecte va ser un home interessat per la política, va ser membre d'Estat Català i de la CNT durant la República. En esclatar la Guerra Civil l'any 1936 va lluitar al bàndol republicà. Va estar "a la plaça de Vic, on no paraven de tirar bombes". Quan Catalunya fou ocupada per l'exèrcit franquista va fugir a França amb un company de Parets que es deia Jaume Massaguer. Abans, però, va passar per casa per acomiadar-se de la família. Tenia 32 anys.
Va anar a parar a un dels camps de refugiats on s'internava els republicans que s'exiliaven.

No es va quedar gaire temps a la frontera sinó que va marxar cap el nord de França, a la frontera que donava amb Alemanya. Allà, estava en un camp de concentració francès però podia sortir d'aquest perquè va ser contractat per patrons agrícoles i feia de pagès. El meu pare amb les cartes ens va dir que allà on anava a treballar hi havia molt bona gent i a més, li van fer un certificat de bona conducta. En aquest camp hi va estar des del febrer del 1939 fins l’abril de l’any següent.

Només se sap on va estar mentrestant per les cartes que enviava a la família, moltes de les quals es varen perdre. El meu pare no escrivia a Parets sinó que escrivia a la casa de camp dels pares de la meva mare “casa de campo de Magarola”, a Mollet. (4)

La darrera carta que varen rebre és del 17/01/1941.

Passa per l'Stalag VIII-C amb el número 57.142.
El 18/10/1940 escriu: "On em trobo, per ara estic molt bé. Si no hi ha novetat, demà he d'anar a treballar a una fàbrica de teixits. En una altra (carta) et donaré més detalls".
El 02/11/1940 escriu a la seva dona: "no pateixis per mi que estic bé, només estic esperant amb deliri tenir notícies de vosaltres".
El 16/11/1940 escriu "Desitjo que quan rebeu aquesta carta gaudiu de bona salut, la meva segueix bé. Sisqueta, amb aquesta ja són quatre les cartes que t'he dirigit, i una al Ramon en la qual et deia que tinc moltes ganes de poder-vos veure i abraçar-vos, però no sé si podrà ser tan d'hora com ho vull".
Passa a l'Stalag XII-D.
El 07/01/1941 escriu "Si has rebut les altres cartes veuràs que he canviat de camp, però no pateixis per mi que estic bé".
El 17/01/1941 escriu la darrera carta: "Sisqueta, he rebut la teva apreciada carta de data del 22 de novembre, en què em dius que ja me n'has escrit una altra, que jo no he rebut, però paciència, que ja et pots figurar. (...) Al nostre Enric li dius que ja penso en ell i la seva bicicleta i que tant de bo pogués portar-la-hi ben aviat, que seria una gran alegria per a tots (...). No pateixis per mi que estic bé, i no estic tan prim com et penses; per mi pots estar tranquil·la. També diràs a la mare del Pep i la Maria que no desesperin perquè no hagin tingut carta, que a mi no m'estranya!". (5)
El 25/01/1941 és traslladat a Mauthausen amb el núm. 3.856. El mateix dia, Josep Rovira ingressa també al mateix camp.
El 17/02/1941 passa a Gusen amb el núm. 9.896, on mor el 07/11/1941, als 34 anys d'edat.

La Francesca Roca va perdre la seva feina per ser la "dona d'un roig", i ningú l'admetia a una nova feina. Amb el seu fill, estaven de lloguer en una casa i no podien pagar-lo. Es guanyava la vida portant llet i anant a buscar llenya d'estraperlo. El seu fill Enric, amb onze anys, ja treballava collint avellanes i guanyant uns 10 duros.
No varen saber res d'en Projecte -si estava viu o mort- fins que l'any 1960 va venir de França una associació d'ex-deportats i li van dir a la dona que havia mort. Aleshores, la Francesca va començar a cobrar dels alemanys la pensió fins l'any 1995, en què va morir.

Des de l'inici del curs 1998-1999, l'IES de Santa Perpètua porta el no de IES Rovira-Forns, en homenatge a  dues persones nascudes a Santa Perpètua que varen morir als camps de concentració: Josep Rovira i Prats i Projecte Forns i Ninou.

Fonts:

1. MR/CCN, 
2. Vp,
3. Xtec,
4. Entrevista de Guiomar Soler a Enric Forns;
5. AB

Alexandre Folch i Gómez

Alexandre Folch i Gómez, nascut el 06/08/1910 a Vistabella del Maestrat.
La seva mare era Dolors Gómez Salvador, que vivia al carrer del Pont, 22, de Caldes de Montbui.
El 20/10/1936 el seu germà, Ramon Folch Gómez, és nomenat regidor a l'Ajuntament de Caldes per la CNT.

Passa per l’Stalag VIII-C, amb el núm. 56.568,
Entra a Mauthausen el 25/01/1941, amb el núm. 3857, provinent de l'Stalag XII-D Trèves (conjuntament amb el granollerí Francesc Abelló Gràcia).

Passa a Gusen el 24/07/1941, on mor el 19/10/1941, als trenta-un anys d'edat.

(Font: CM, MR/CCN, BDDM)

Pere Xicota i Alvarez

Pere Xicota i Alvarez neix el 24/04/1905 a Parets del Vallès.
Es casa amb Maria Guasch, que vivia al carrer Nou, 5 de Parets del Vallès.
Tenia tres fills: Josep Xicota i dues germanes més grans.

Era militant de la CNT.

Passa per l'Stalag XI-B, amb el núm. 442.
Entra a Mauthausen el 27/01/1941, amb el núm. 6.801.
Passa a Gusen amb el núm. 10.582, el 17/02/1941.
Mor el 11/09/1941.

Josep Xicota, amb una fotografia del seu pare Pere Xicota i Àlvarez. Foto Griselda Escrigas

A través del Cònsol d'Alemanya a l'Estat espanyol varen saber que s'havia mort a Mauthausen.
A casa, varen patir les estretors de la postguerra, encara més accentuades. "Vam passar gana".
Amb el pare mort i l'avi tancat a la presó, la seva mare feia de teixidora a la Linera i, a més, treballava al camp. Vídua amb 32 anys, "la mare va pujar la canalla com va poder", indica en Josep. Ell va haver de començar a treballar de manobre amb 13 anys, una professió que no deixaria mai.

(Font: MR/CCN, AM, AB)

Marià Clivillers i Joan

Marià Clivillers i Joan neix el 20/01/1902 a Montornès del Vallès.
Fill de Francesc Clivillers i Teresa Joan.
És germà de Joan Clivillers i Joan, tretze anys més petit, que morí a Gusen, i d'en Miquel, la Teresa i l'Antònia Clivillers i Joan.
Vivien al "Manso Bleda", a prop del carrer Capella, als voltants de l'església de Sant Sadurní, segons el padró del 1920.
Durant els anys trenta i l'època de la República van viure a Can Colom, conegut perquè hi havia un bar social freqüentat per gent d'esquerra.
En Marià Clivillers es casa amb Josefa Nueto, que vivia al carrer Matas, 2 de Barcelona.

Formava part de la CNT.
El 06/10/1934 forma part del Comitè revolucionari de Montornès, conjuntament amb el seu germà Miquel, que proclama l'Estat Català dins la República federal, de comú acord amb les ordres donades pel Govern de la Generalitat de Catalunya.
El 14/08/1936 forma part del Comitè Revolucionari Antifeixista de Montornès que es fa càrrec de l'Ajuntament, conjuntament amb el seu germà Joan.
El 31/10/1936 es forma el nou Ajuntament de Montornès exclusivament amb afiliats a la CNT, essent escollit en Marià com a Alcalde, i regidor d'Economia.
 El 07/11/1936 es constitueix un nou Ajuntament, amb Sebastià Torrents com a Alcalde i Marià Clivillers com a Conseller.
No hi ha més informacions, fins les identificades per la Montserrat Roig.

Passa per l'Stalag V-D d'Strasburg, amb el núm. 3.279.
Entra a Mauthausen el 13/12/1940, amb el núm. 4.710.
Passa a Gusen, on mor el 04/02/1941, als 39 anys d'edat.

Durant el franquisme, un informe de l'Ajuntament de Montornès acusa el Comitè Revolucionari de Montornès de ser l'autor de l'incendi de l'església de Sant Sadurní el 21/07/1936, acusant directament Mariano Clivillers i Joan de ser l'individu que suposadament féu augmentar el foc.
Aquesta versió m'ha estat desmentida per Ventureta Ballús, neboda de Joan Viñallonga i Planas.

(Font: MR/CCN, AGV/MV, AB)

Vicenç Bachs i Vilà

Vicenç Bachs i Vilà va néixer el 10/10/1906 a Mollet del Vallès.
Es casa el 24/05/1934 amb Rosa Francí i Mayoles, de 18 anys, que viu al Carrer Sometent, 14 de Mollet.
L'any següent neix el seu fill Jordi.

Imatge de Vicenç Bachs, amb documents i cartes seves. Foto Ramon Ferrandis

Membre de la CNT, treballava a la fàbrica de Can Fàbregas, amb la seva dona.
Amb l'esclat de la Guerra, marxa de voluntari amb la columna Durruti a l'Aragó.
A l'acabar la Guerra, la Rosa volia seguir el seu home a l'exili, però els pares i la sogra la van convèncer perquè es quedés. Encara recorda l'últim cop que el va veure marxar: va marxar en autobús i ella "portava en Jordi a coll".
Va estar-se al camp de refugiats de Ceret.
Va formar part de la resistència francesa, destacat a la línia Maginot.

Entra al front Stalag 140 a Belfort.
Passa a l'Stalag XI-B amb el número 87.089, el 27/01/1941.
Entra a Mauthausen amb el número 6.821, el 21/03/1941.
Passa a Gusen amb el número 12.146, al Bloc 10.
Mor el 07/07/1941.

La Creu Roja internacional els informà de la seva mort a Mauthausen.
La Rosa va patir les represàlies de la dictadura, vídua i amb un fill petit. Explicava que "em van despatxar de Can Fàbregas per roja". I que conservava les forces per explicar, les vegades que fes falta: "el meu home no va morir a Gusen: hi va ser assassinat".
La Rosa Francí va morir el 05/09/2007, als 92 anys, a Mollet.

El seu fill Jordi va visitar un parell de vegades

Rosa Francí conservà un bon plec de cartes del seu home, Vicenç Bachs i Vilà.
El 12/12/1939, escrivia, des de Rambervillers: "Rebo la teva carta ... amb molta alegria, i més en veure que tots esteu bé. (...) He de dir-te, moreneta meva, que cada dia estic millor. Només em falta la teva companyia com en d'altres temps".


(Font: MR/CCN, AB)