Exporecerca (2)

Ja s'ha acabat l'Exporecerca. Durant aquests dies he pogut exposar, explicar i difondre el meu treball, encara inacabat, i conèixer-ne d'altres de molt interessants.
He après moltes coses sobre el procés de recerca a l'hora d'elaborar un treball, igual que he rebut crítiques i felicitacions que em permetran millorar el projecte.
I, no cal dir-ho, he fet molts amics amb els quals esper-ho poder retrobar-m'hi, tan en àmbits de recerca com  d'amistat.
He vist treballs inesperats per a mi -jo era de les poques que feia un treball social- sobre el les possibilitats que t'ofereix la ciència per entendre el món més proper (la música, l'alcohol, la ceguesa, l'òptica, la celiaquia...) tots treballs magnífics, independentment dels premis guanyats i molt merescuts. En especial em va agradar molt el treball de la Núria sobre les cartes del seu rebesavi durant la Guerra Civil.
I no em vull descuidar d'agrair el suport que ens va donar l'Ivan Nadal, a mi i a més de trenta, en tots els processos del treball.
Esper-ho tornar-hi l'any vinent!

Exporecerca (1)

Avui, com ja fa mesos que esperava, ha començat l'Exporecerca Jove, que és la fira per la qual vaig començar a fer aquest treball. Els joves hi exposen els seus treballs de recerca que han estat realitzant.
Ha estat un dia intens carregat de nervis. El primer de tot ha estat muntar els estands (que ha costat força, però ha valgut la pena)

Muntant l'estand

Després hem anat a la presentació, on ens han fet una xerrada sobre ciència i cinema molt interessant.
S'ha de reconèixer que aquests del Magma i de la Salle tenen unes instal·lacions espectaculars i han muntat un festival magnífic. Hi havia joves d'arreu del món: de Turquia, Eslovàquia, Kasajstàn i també de la resta de l'Estat espanyol. L'Exporecerca no només dóna oportunitats als joves a nivell acadèmic, sinó que és una experiència molt positiva per compartir i conèixer d'altres joves estudiants. Que és el que he fet jo durant tot el dia. Entre visitant i visitant he anat a fer un volt pels altres estands i a fer "relacions públiques". S'ha de dir que hi havia una gent encantadora que em costarà d'oblidar (i això que només era el primer dia).
A l'hora de dinar ens hem assegut a unes taules de la cafeteria de la universitat i hem comentat la jornada amb els alumnes de l'IES de Lliçà de Vall.
I a la tarda sant torne'm-hi! Més explicacions i més preguntes, que em podran servir per ampliar el treball.
Me'n torno cap a Granollers deixant les coses a punt. Demà m'espera un dia intens i necessito recuperar forces.

Ventureta Ballús i Viñallonga

Tinc la sort d'entrevistar a la Ventureta Ballús i Viñallonga, neboda de Josep Viñallonga i Planas.
Viu a Montornès, al Camí Antic de Martorelles, al davant d'una masia on tota la vida havia viscut la seva família -des de l'època d'en Jaume I, m'explica-, i on ella havia nascut.

M'obra la porta una dona gran amb un accent afrancesat, resultat dels seus anys a l'exili. Als setanta-cinc anys i jubilada, la Ventureta és una dona molt activa. Participa a l'Associació 14 d'abril: Recuperem memòria per recuperar drets, dona classes de francès i està sempre al dia de qualsevol novetat que tingui a veure amb la història.
Casa seva és plena de records i piles i piles de documents, vídeos i informació de tota mena; i amb l'ajut de l'ordinador està connectada a l'actualitat com el més jove.
Mantenim una conversa de tres hores i mitja que em costarà editar en vídeo. Ella no para d'expressar-se: tan aviat em dibuixa un gràfic de la línia Maginot, com em porta material perquè em miri a casa o m'ensenya les fotos de la seva família.

Família Viñallonga-Planas

M'explica de cap a peus la vida de Josep Viñallonga i Planas, així com la del seu pare Josep Ballús i Carreras. Trigaré encara uns dies en processar tota la informació i en penjar-la al blog.
Puc dir, però, que a part d'haver conegut una persona excepcional, he fet una bona amiga.

Vallès Oriental (2) El murmuri dels sense veu

A partir d'una referència, contacto amb l'Anna Ballbona, que havia fet un treball similar a la revista El 9 Nou: "Prop de 30 vallesans van ser deportats a Mauthausen", el 04/05/2005.
L'Anna és una periodista -poeta i amb un blog molt interessant, m'informa el meu pare- de Montmeló, amb qui jo havia coincidit, també sense saber-ho, publicant un article al darrer número de la Revista Vallesos. I la veritat és que he quedat impressionada també pel seu treball. Ja havia entrevistat a familiars de 10 vallesans que varen passar pels camps nazis. Podré afegir moltes anotacions a tots ells, amb comentaris que identificaré com AB.
I també prenc les fotografies de molts d'elles, algunes fetes per fotògrafs del 9 Nou amb els familiars, per poder "posar cara" a alguns dels que, per mi, fins ara només eren un número i una fitxa.
La llista de què disposava era de 27 vallesans. Des d'aleshores, la recerca ha avançat, tant a nivell de l'Amical, que ja disposa de molta més informació.
Per sort, també, m'ha pogut també passar contactes de familiars.
Adjunto també l'article que va escriure aquell dia en què es commemorava el 60è aniversari de l'alliberament del camp de Mauthausen.

En periodisme les fonts són bàsiques. Els testimonis que apareixen en aquest reportatge són les últimes fonts: les darreres persones que guarden la memòria d'uns fets, sovint dolorosos, que van haver de restar amagats durant dècades. Són les últimes persones que poden explicar de forma directa el sofriment de tants republicans víctimes dels nazis, dels anys de represàlies franquistes i les penúries diàries que van patir.

El seu testimoni ens mostra com la tragèdia no va acabar al camp de Mauthausen, sinó que va continuar en els que van quedar vius. Moltes mares van haver de fer el cor fort i tirar endavant els fills com van poder, suportant la llosa del cruel estigma de roges que els col·locava la dictadura. Aquestes mares van guardar la memòria del marit, les seves cartes, les van transmetre als fills i ells les han donat a conèixer: han mantingut aquesta memòria, sovint com un incentiu per defensar les llibertats, per lluitar contra l'oblit fàcil o el girar els ulls cap a una altra banda.

El sentit d'explicar tot això no és remoure enfrontaments, sinó deixar constància d'aquell horror perquè ens adonem de la seva magnitud terrible i perqu菠prenguem consciència que els que van morir allàˆ eren persones de ben a prop: potser pares dels nostres veïns, potser un avi d'un amic o un oncle d'un conegut.

Quan en lloc d'aquell número deshumanitzador que els donaven els nazis hi posem nom i cognoms, un poble de procedència, una família, una història personal –que és també col·lectiva- és quan ens adonem de la bogeria perfectament calculada dels camps d'extermini. La memòria que ens transmeten els testimonis, els fragments de cartes dels deportats que publiquem  són el darrer murmuri d'aquells a qui van segar la veu. El mínim que podem fer és escoltar-los.

(Article d'Anna Ballbona, periodista, publicat a El 9 Nou el 04/05/2005)

Sant Celoni (1)

En Josep Maria Abril em passa tota la informació que ha anat recollint amb el temps sobre els seus convilatans que varen passar pels camps de concentració nazis. I la feinada és immensa.
Cal dir que en Josep Maria és historiador i gestor cultural, i ha publicat diversos llibres sobre la història del seu poble. I, a més, resulta que hem coincidit tots dos publicant un article al darrer número de la revista Vallesos sobre la nevada del 62: ell sobre el fotògraf que va pujar al campanar, i jo sobre els meus avis i el meu tiet, i les seves aventures d'aquella famosa nevada.
En Josep Maria, ara fa gairebé un any, havia revisat els jutjats un a un per localitzar els orígens dels cinc celonins i, en molts dels casos, també els seus fills i altres parents.
Per tant, aniré modificant les fitxes personals, i afegint la informació que va generar, que identifico com a JmA.

Caldes de Montbui (2)

També havia localitzat al llibre de Caldes de Montbui 1936-1939. Entre la il·lusió i el dol, quatre persones que no tenia identificades com a nascudes a Caldes de Montbui. Les localitzo també en el llibre de la Montserrat Roig, com a nascuts a altres poblacions, i que posteriorment haurien anat a viure a Caldes.

Actualitzo, per tant, les dades de Artur Triquell Font (nascut a Maials, i escrit com a Triguell), Armand Pueyo i Jornet (nascut a Vilanova i la Geltrú), Alexandre Folch i Gómez (nascut a Vistabella del Maestrat) i Pasqual Gimeno i Cervera (nascut a Barcelona).
I hauré de preguntar les circumstàncies per les quals varen anar a viure a Caldes de Montbui.

Canovelles (1)

Ja he comentat que en el llibre Història i memòria al Vallès Oriental apareix Àngel Brunet López, mort a Gusen, com a canovellenc. Sense haver preguntat encara d'on surt aquesta informació com a canovellenc, localitzo l'Àngel Brunet López en el llibre de la Montserrat Roig, com a nascut a Sanaüja, a la Segarra, i amb un únic parent a Barcelona.
Ho confirmo en el llibre de Canovelles. De poble a ciutat 1908-2008, escrit per Jaume Dantí i Riu, Alexandra Capdevila i Muntadas i M. Encarna Terrades i Santacreu.
Actualitzo, per tant, la dada en el post de l'Àngel Brunet i López.

Ara bé, en el llibre se'm plantegen altres dubtes. Es parla de persones que varen ser en "camps de concentració", i no queda clar si es refereix a camps espanyols o alemanys. Són aquests casos:

• Josep Martí, regidor, que va haver d'abandonar el seu càrrec per incorporar-se a l'Exèrcit Popular Regular, es va exiliar a França i allà va estar en camps de concentració. Va retornar l'any 1952-1953.
• Nemesio Sanz Barrachina, alcalde i regidor, va exiliar-se a França on va estar també en camps de concentració. Va retornar l'any 1948.

D'aquest darrer, Nemesio Sanz Barrachina, en trobo la referència al Diccionari d'Alcaldes i Alcaldesses del Vallès Oriental editat en línia pel Museu de Granollers. Però no aclareixo aquest error freqüent dels camps de concentració francesos. Caldrà continuar investigant.

SANZ I BARRACHINA, NEMESIO

(Carcastillo, Navarra, 1899 - Barcelona, 1953)

Alcalde de CANOVELLES:
31-10-1937  -  17-04-1938

Foto: arxiu familiar.

Mestre d'escola primària. Va arribar a Canovelles el primer de gener de 1936 i va viure-hi (en un habitage municipal) fins al gener de 1939, en què va marxar a l'exili. Membre del PSUC, fou alcalde de Canovelles del 31 d'octubre de 1937 (quan fou elegit pel ple de l’ajuntament que es reuní per donar compliment al Decret de 8 d’octubre sobre reorganització de les corporacions municipals) fins al 17 d’abril de 1938. Durant el seu mandat es portà a terme la confiscació de diverses finques i boscos del municipi. S’aprovà la petició formulada per la delegació d’Euskadi a Catalunya per tal que li fos cedida una d’aquestes finques, la finca Bellulla, per a la instal·lació d’una colònia per als fills dels combatents bascos, colònia que també fou coneguda com a Hospital Gernika. El gener de 1938, davant les pressions exercides per uns agents de policia, es veié obligat a lliurar-los uns mobles artístics existents a l’esmentada finca. El febrer del mateix any s’acordà, arran d'una petició formulada per l’Ajuntament de Granollers, fer entrega d’uns mosaics existents a la mateixa finca amb destí al Museu Arxiu de Granollers i del Vallès Oriental. Durant aquests anys va haver de fer front a les dificultats existents en matèria de proveïments sobretot per l’escassedat de queviures i per la seva sortida del municipi, que fins i tot va obligar a posar algunes sancions econòmiques. S’acordà controlar sobretot la distribució de llet, ja que eren molts els forasters que n’adquirien i la corporació creia que s’havia de procurar primer l’abastiment de tots els veïns. El 13 de febrer de 1938, davant l’agreujant situació, l’ajuntament acordà que el conseller de proveïments Antoni Riera* es desplacés a Barcelona per tal que la Junta de Proveïments tingués en compte la precària situació dels veïns del municipi. El 17 d’abril de 1938 va haver de fer front a una moció de censura dels regidors d'Acció Catalana Republicana, CNT i ERC, que l'acusaven d'incomplir els acords presos per majoria i deixar abandonada l'escola de la qual era el mestre. Davant d'aquestes acusacions, que ell va entendre com un atac contra el seu partit, presentà la dimissió i es retirà de l'Ajuntament juntament amb els altres regidors del PSUC, que renunciaren a tots els càrrecs. Durant el seu exili a França, va passar per diversos camps de concentració i va viure un temps a Perpinyà. Va tornar a Catalunya l'any 1948 i va morir a Barcelona pocs anys després.(ETS i PJC)

La Llagosta (2)

Localitzo un document molt interessant a Racó, i desfaig un embolic important, referent a Sant Fost de Campcentelles i La Llagosta: M. Àngels Suárez i González. La Llagosta durant la Guerra Civil, editat a la Revista Notes, 26.
De fet, arrel d'haver trobat en Ramon Sariol al llibre de Història i Memòria al Vallès Oriental, havia afegit en Ramon Sariol i Castellà, de La Llagosta, tot i no trobar més informació. Fins aleshores, tenia un Ramon Sarriel Castellà, de Sant Fost de Campsentelles, a la llista de la Montserrat Roig, de qui no aconseguia trobar cap informació. I les coses, com sembla natural, acaben lligant. En Ramon Sariol Castellà de la Llagosta és en Ramon Sarriel Castellà, de Sant Fost de Campcentelles.
De fet, fins a l'inici de la Guerra Civil, La Llagosta era un barri del municipi de Sant Fost, amb una població de 555 persones. I, en el Comitè del 30 d'agost del 1936, es va decidir la separació de Sant Fost i la constitució del poble independent de La Llagosta. En l'acta de segregació de La Llagosta, del 8 de setembre, expressen que .. es desprèn la voluntat unànime de la fins ara barriada de Fost de Campsentelles de convertir-se en municipi independent. El dret a decidir, doncs, a nivell municipal.
Entre els regidors signants, s'hi troba el germà d'en Ramon Sariol, en Joan Sariol i Castellà, pagès en compte propi, que el febrer del 1937 seria escollit alcalde en representació d'ERC.

Grup d'homes de la Llagosta, formant instrucció, el 1937. El 3r per l'esquerra assegut a terra és en Joan Sariol

Mentrestant, el 21 de juny del 1937, es constituïa la Junta Municipal Agrària, d'acord amb el Decret de la Conselleria d'Agricultura de la Generalitat, amb l'objectiu d'assumir els temes que feien referència a l'agricultura. I, com a vocals, hi trobem els dos germans Sariol., en Joan i en Ramon.
El text indica també l'existència d'un Dossier sobre en Ramon Sariol a l'Arxiu Municipal de La Llagosta, que hauré d'intentar consultar.
Com a resum, doncs, elimino el Ramon Sarriel Castellà, de Sant Fost, i em quedo amb una llista de 46 persones.

Parets del Vallès (1)

La lectura del llibre de Joan Garriga Història i Memòria al Vallès Oriental em fa adonar del descuit de Projecte Forns Ninou, paretenc nascut a Santa Perpètua de la Moguda, que és com el recull la Montserrat Roig.
(Aquest és un problema reiteratiu que va sortint. El treball és sobre els vallesans -del Vallès Oriental- que varen passar pels camps nazis, i la pregunta de qui és vallesà plana constantment sobre les persones que vaig trobant. Nascuts fora del Vallès, però vallesans d'adopció, o bé nascuts al Vallès però que feren vida en altres llocs).
En el cas d'en Projecte, tot i que va néixer a Santa Perpètua, va viure des dels quatre anys a Parets, on va arrelar i encara hi viuen els seus descendents. Però és Santa Perpètua qui se l'ha "apropiat", dedicant-li fins i tot un institut. I Parets, en canvi, no he sabut trobar cap homenatge dedicat a ell.
Aquest fet ha comportat que en Projecte Forns Ninou tingui una entrada a la Viquipèdia catalana, i que el web de l'IES Rovira-Forns expliqui la seva biografia.

Enric Forns, en una fotografia de Guiomar Soler

I, a més, he pogut ampliar-la amb detalls perquè una alumna del centre, la Guiomar Soler va fer, l'any 2008, quan feia 2n de Batxillerat, el seu treball de recerca sobre els Republicans deportats als camps nazis, entrevistant l'Enric Forns, fill de Projecte Forns.

Projecte Forns i Ninou

Projecte Forns i Ninou neix el 07/08/1907 a la Granja Soldevila de Santa Perpètua de la Mogoda (Vallès Occidental), on treballava la seva família.
Posteriorment, amb 4 anys, la seva família es traslladà a viure a Parets, on s'havien comprat una caseta.
Treballà en dues fàbriques diferents: a la Molinera, la fàbrica més important de Parets d'aquell temps, "però va plegar d'allà, perquè els empresaris van fer fora a un encarregat i li van dir que ell ocupés aquella feina perquè sabia més de comptes. En Projecte això no ho va voler permetre i li va dir a l’empresari que li donava quinze dies perquè tornès a donar la feina a l’antic encarregat. Com que l’empresari no ho va fer, en Projecte va plegar de la fàbrica i es va posar a treballar de pagès. Una mica més tard, li va sortir una nova feina, a la fàbrica de Can Berenguer de Parets. Allà és on va conèixer la Francesca Roca Parera i van començar a festejar.
Fou aficionat al futbol -jugà en el primer equip de futbol que es formà a Parets- i al teatre -formà part del grup de teatre d'afeccionats del poble.El 1932 es va casar amb Francesca Roca Parera, que vivia al carrer Caldes, 14 de Parets del Vallès.
El 1933 va néixer el seu primer fill, Enric Forns.
L'any 1937 va tenir un altre fill, però va morir als quinze dies de néixer.

Enric Forns ensenyant una fotografia del seu pare -el del mig, dret- a França, abans d'entrar a Mauthausen. Foto: Sílvia Jordan

En Projecte va ser un home interessat per la política, va ser membre d'Estat Català i de la CNT durant la República. En esclatar la Guerra Civil l'any 1936 va lluitar al bàndol republicà. Va estar "a la plaça de Vic, on no paraven de tirar bombes". Quan Catalunya fou ocupada per l'exèrcit franquista va fugir a França amb un company de Parets que es deia Jaume Massaguer. Abans, però, va passar per casa per acomiadar-se de la família. Tenia 32 anys.
Va anar a parar a un dels camps de refugiats on s'internava els republicans que s'exiliaven.

No es va quedar gaire temps a la frontera sinó que va marxar cap el nord de França, a la frontera que donava amb Alemanya. Allà, estava en un camp de concentració francès però podia sortir d'aquest perquè va ser contractat per patrons agrícoles i feia de pagès. El meu pare amb les cartes ens va dir que allà on anava a treballar hi havia molt bona gent i a més, li van fer un certificat de bona conducta. En aquest camp hi va estar des del febrer del 1939 fins l’abril de l’any següent.

Només se sap on va estar mentrestant per les cartes que enviava a la família, moltes de les quals es varen perdre. El meu pare no escrivia a Parets sinó que escrivia a la casa de camp dels pares de la meva mare “casa de campo de Magarola”, a Mollet. (4)

La darrera carta que varen rebre és del 17/01/1941.

Passa per l'Stalag VIII-C amb el número 57.142.
El 18/10/1940 escriu: "On em trobo, per ara estic molt bé. Si no hi ha novetat, demà he d'anar a treballar a una fàbrica de teixits. En una altra (carta) et donaré més detalls".
El 02/11/1940 escriu a la seva dona: "no pateixis per mi que estic bé, només estic esperant amb deliri tenir notícies de vosaltres".
El 16/11/1940 escriu "Desitjo que quan rebeu aquesta carta gaudiu de bona salut, la meva segueix bé. Sisqueta, amb aquesta ja són quatre les cartes que t'he dirigit, i una al Ramon en la qual et deia que tinc moltes ganes de poder-vos veure i abraçar-vos, però no sé si podrà ser tan d'hora com ho vull".
Passa a l'Stalag XII-D.
El 07/01/1941 escriu "Si has rebut les altres cartes veuràs que he canviat de camp, però no pateixis per mi que estic bé".
El 17/01/1941 escriu la darrera carta: "Sisqueta, he rebut la teva apreciada carta de data del 22 de novembre, en què em dius que ja me n'has escrit una altra, que jo no he rebut, però paciència, que ja et pots figurar. (...) Al nostre Enric li dius que ja penso en ell i la seva bicicleta i que tant de bo pogués portar-la-hi ben aviat, que seria una gran alegria per a tots (...). No pateixis per mi que estic bé, i no estic tan prim com et penses; per mi pots estar tranquil·la. També diràs a la mare del Pep i la Maria que no desesperin perquè no hagin tingut carta, que a mi no m'estranya!". (5)
El 25/01/1941 és traslladat a Mauthausen amb el núm. 3.856. El mateix dia, Josep Rovira ingressa també al mateix camp.
El 17/02/1941 passa a Gusen amb el núm. 9.896, on mor el 07/11/1941, als 34 anys d'edat.

La Francesca Roca va perdre la seva feina per ser la "dona d'un roig", i ningú l'admetia a una nova feina. Amb el seu fill, estaven de lloguer en una casa i no podien pagar-lo. Es guanyava la vida portant llet i anant a buscar llenya d'estraperlo. El seu fill Enric, amb onze anys, ja treballava collint avellanes i guanyant uns 10 duros.
No varen saber res d'en Projecte -si estava viu o mort- fins que l'any 1960 va venir de França una associació d'ex-deportats i li van dir a la dona que havia mort. Aleshores, la Francesca va començar a cobrar dels alemanys la pensió fins l'any 1995, en què va morir.

Des de l'inici del curs 1998-1999, l'IES de Santa Perpètua porta el no de IES Rovira-Forns, en homenatge a  dues persones nascudes a Santa Perpètua que varen morir als camps de concentració: Josep Rovira i Prats i Projecte Forns i Ninou.

Fonts:

1. MR/CCN, 
2. Vp,
3. Xtec,
4. Entrevista de Guiomar Soler a Enric Forns;
5. AB

La Llagosta (1)

Arrel de la troballa de Ramon Sariol i Castellà al llibre d'Història i Memòria al Vallès Oriental, inicio una recerca per internet. I, inicialment, no trobo informacions seves, però sí dels seus germans.
Al Diccionari d'Alcaldes i Alcaldesses del Vallès Oriental (DAVO), en línia, promogut pel Museu de Granollers, s'hi descriu la biografia del seu germà Josep, que fou alcalde de La Llagosta:

Joan Sariol i Castellà

(La llagosta, 1889-1973)

Fou alcalde de la Llagosta entre el 21/02/1937 i el 30/09/1938.

Pagès. Fill d'una família de masovers de can Xiquet, propietat de can Tisó de la Llagosta, va fer de pagès durant tota la seva vida. Va ser alcalde de la Llagosta per ERC des del 21 de febrer fins al 13 de juliol de 1937, data en la qual va dimitir tot el consistori per raó de l’ocupació de la finca rural de can Pere Gil per part de l’Ajuntament i la Unió de Rabassaires de Mollet del Vallès. El municipi va quedar sense representants, fins que el 18 de setembre fou substituït per un comissari municipal nomenat per la Generalitat de Catalunya. Acabada la Guerra Civil, fou represaliat i empresonat a Granollers i al Poble Nou fins al 1941. (JBP)

http://www.alcaldesialcaldessesdelvallesoriental.net/ficha.php?id_alcalde=100

L'article està redactat per JOAN BARTALOT i PADRÓS

Llicenciat en història per la Universitat Autònoma de Barcelona i màster en arxivística per la mateixa universitat, des de 1987 és arxiver municipal de la Llagosta. Ha coordinat la revista Arrels de la Llagosta i és coautor de La Llagosta: imatges (1996). És membre del Centre d'Estudis Santfostencs.

També localitzo per internet una ponència inclosa en l'Anuari del Centre d'Estudis de Granollers del 2007, en la que es presenta el seu germà Joan com a president del Centre d'Esquerra Republicana de La llagosta, i el seu germà Andreu com a vocal. D'ell, en Ramon, no en trobo cap referència.

Les associacions adherides a ERC al Vallès Oriental durant la Segona República

Ponències Anuari del  Centre d'Estudis  de Granollers 2007

Municipi: La Llagosta

Associació: Centre d’Esquerra Republicana

Data de constitució: 06/06/1938

Data d’adhesió: 06/06/1938

Objectius: Reunir en el seu clos a tots els veïns de la Llagosta que ac­ceptin l’ideari d’ERC

Seu social: C/ Garcia Hernández, local

Junta Directiva: Joan Sariol Castellà27, president; Joan Pagès Vila, sotspre­sident; Josep Ricart Mas, secretari; Josep Marjanet Vall, tresorer; Francesc Viñallonga Grau, Andreu Sariol Castellà, Josep Fiso Alemany, vocals.

Núm. de registre: 17725.0

Ramon Sariol i Castellà

Ramon Sariol i Castellà, de La Llagosta. Nascut el 06/07/1902.
Montserrat Roig el descriu com a Ramon Sarriel Castellà, de Sant Fost de Campcentelles.
És fill de Rita Castellà, que vivia al Mas La Llagosta a Sant Fost de Campcentelles.

Germà de Joan Sariol i Castellà, que fou alcalde per ERC de la Llagosta entre el 21/02/1937 i el 30/09/1938, i d'Andreu Sariol i Castellà, fills d'una família de masovers de Can Xiquet, i tots dos membres de la Junta Directiva del Centre d'Esquerra Republicana de la Llagosta.
El 21 de juny de 1937 forma part com a vocal de la Junta Municipal Agrària de l'ajuntament de La Llagosta, recentment constituït.

Encar encara solter, amb 36 anys, quan va ser cridat per incorporar-se a la guerra amb la lleva de 1923.
Al final de la guerra va aconseguir passar la frontera i va lluitar amb la resistència francesa, però va ser capturat.
Passa per l'Stalag XI-B amb el núm. 443.

Entra a Mauthausen el 27/01/1941, amb el núm. 6.549.
Passa a Gusen amb el núm. 11.799, el 08/04/1941, on mor el 01/01/1942, als 39 anys d'edat.

La seva mare, Rita Castellà, que vivia al mas Can Xiquet de La Llagosta, va rebre la notícia de la seva mort, causada per "asma bronquial i insuficiència cardíaca".

(Fonts: MR/CCN, AM, MHVO, DAVO, ACEG, MASL)

Àngel Brunet i López

Àngel Brunet i López, de Canovelles.
Nascut a Sanaüja, la Segarra, el 15/01/1912.
És parent de Francesc Ribó, que vivia al carrer Marquès del Duero, 167, de Barcelona.

Passa per l'Stalag XVIII-A (1) amb el núm. 80.353
El 07/04/1941 entra a Mauthausen, amb el núm. 4.342.
Arriba a Gusen el 30/06/1941, amb el núm. 12.018.
Mor a Gusen el 02/12/1941, als 29 anys d'edat.

(1) A la Base de Dades de la Fondation pour la Memoire de la Déportation, surt a la lista d'arribada a Mauthausen provinent de l'Stalag XVII-A a Kaisersteinbruch, i no el XVIII-A com indica Montserrat Roig.

(Font: HMVO, MR/CCN. BDDM)

Vallès Oriental (1)

Llegeixo el llibre Història i memòria al Vallès Oriental, coordinat per l'historiador Joan Garriga i Andreu, i amb articles de diversos col·laboradors. Editat per el periòdic El 9 Nou el 2010, aquest llibre recull diversos articles sobre la Guerra Civil i la repressió posterior. (El referencio com a HMVO).

S'hi inclou un llistat exhaustiu dels 1.494 morts del Vallès Oriental, un 2% de la població vallesana d'aquells anys, agrupats per poblacions. En alguns d'ells, s'indica "Camp d'extermini" com a causant de la mort.
La llista resultant té algunes diferències amb la que estic confeccionant.

• Per començar, només hi ha les persones mortes. Per tant, no s'hi inclouen a la llista els supervivents dels camps de concentració nazis (Josep Ferrer, Josep Sors, Felip Codina, Teodor Fau, Josep Rosés, Joan Grau, ...) 
• També hi ha un altre grup de persones que es consideren mortes, però no s'identifica la causa de la mort, en els camps de concentració (Joan Manuel Blavi, Alexandre Folch, Pascual Gimeno, Ricard López, Armand Pueyo, Artur Triquell, ...)
• Apareix també el problema de la localització: no inclou persones nascudes fora de la comarca, però que hi visqueren posteriorment (Obduli García, Enric Comellas, Francesc Abelló, ...)
• També es dóna algun cas de vallesà mort als camps, però no inclòs en aquesta llista (Pere Expósito, Joan Clos)
• Hi ha un cas, el de Jaume Illa Pujades, que s'indica com a mort a Hartheim.
• I també recull persones que no tenia identificades, probablement per la causa anterior, però a la inversa: persones que vivien en una població del Vallès Oriental, tot i que probablement varen néixer en una altra (Ramon Sariol, de la Llagosta; Àngel Brunet, de Canovelles; Projecte Forns, de Parets).

• També cal assenyalar errors d'escriptura (Marcel Ramon - Marcel Ramos) , Josep Paisa - Josep Pahissa).
• I tinc un dubte amb el cas de Ramon Fradera Saborit, de Montornès del Vallès, que s'indica com a mort al Camp de refugiats o concentració. Si fos aquest darrer cas, caldria introduir-lo a la llista.

En tot cas, la lectura em serveix per emmarcar molt bé el treball en el context de la repressió després de la Guerra Civil, corregir errors que tinia i ampliar la llista amb tres persones més:

• Àngel Brunet i López, de Canovelles.
• Ramon Sariol i Castellà, de La Llagosta.
• Projecte Forns i Ninou, de Parets (de fet, el llibre l'identifica com a Burget Forns i Ninou).

Artur Triquell i Font

Artur Triquell i Font neix a Maials (Segrià) el 03/07/1903.
(Apareix com a Artur Triguell, amb g).
Es casa amb Eulàlia Olaya Cases, que vivia al 69, rue de la Paix, 2, a La Chau de Fonds (Neuchâtel, Suïssa).

Procedent de l’Stalag XVII-B, amb el núm. 28.028.

Arriba a Mauthausen el 19/12/1941, amb el núm.- 4.132, on morirà el 25/06/1942, als trenta-vuit anys.

(Font: MR/CCN, CM)

Armand Pueyo i Jornet

Armand Pueyo i Jornet, nascut el 22/06/1906 a Vilanova i la Geltrú.
Identificat com a Armando Puyo Jornet a BDDM.
Casat amb Soledad Tortera Vilanova, que vivia al Passeig del Born, 26 de Barcelona.

Passa per l’Stalag VIII-C amb el núm. 57.141.

Entra a Mauthausen el 25/01/1941, amb el núm. 3166, provinent de l'Stalag XII-D Trèves.

Passa a Gusen el 29/03/1941, on mor el 16/05/12941, als trenta-quatre anys.

(Font: MR/CCN, CM, BDDM)

Alexandre Folch i Gómez

Alexandre Folch i Gómez, nascut el 06/08/1910 a Vistabella del Maestrat.
La seva mare era Dolors Gómez Salvador, que vivia al carrer del Pont, 22, de Caldes de Montbui.
El 20/10/1936 el seu germà, Ramon Folch Gómez, és nomenat regidor a l'Ajuntament de Caldes per la CNT.

Passa per l’Stalag VIII-C, amb el núm. 56.568,
Entra a Mauthausen el 25/01/1941, amb el núm. 3857, provinent de l'Stalag XII-D Trèves (conjuntament amb el granollerí Francesc Abelló Gràcia).

Passa a Gusen el 24/07/1941, on mor el 19/10/1941, als trenta-un anys d'edat.

(Font: CM, MR/CCN, BDDM)

Pasqual Gimeno i Cervera

Pasqual Gimeno i Cervera, nascut a Barcelona el 29/04/1890.

Casat amb Montserrat Cortés, que vivia al carrer Sant Domènec, 23 de Caldes de Montbui

Passa per l’Stalag VIII-C amb el núm. 56.792

Arriba a Mauthausen el 25/01/1941 , amb el núm. 4.947

Passa a Gusen el 17/02/1941, amb el núm. 9.919.

Mor a Gusen el 02/11/1941, als cinquanta-un anys d’edat.

(Font: MR/CCM, CM)

Josep Dalmau i Robelló

Josep Dalmau i Robelló neix el 19/08/915 a Sant Celoni.

Va ser regidor a l'Ajuntament de Sant Celoni, entre 1936 i 1937.

Entra a l'Stalag XVII-B a Krems-Gneixendorf, amb el Comboi 342 a Viena.
A Mauthausen té el núm. 4.081.
És alliberat el 05/05/1945.
Mor a França el juliol de 1985.

(Fonts: ABM, AM)

Granollers (2)

A partir de la informació obtinguda per l’Ivan a La Vanguardia sobre Francesc Abelló i Gràcia (veure referència La Vanguardia 10/01/1934, que explica que era el secretari de l’Orfeó Granollerí), investigo a la premsa local de Granollers, digitalitzada en part des de fa uns quants anys, però amb la recerca no de Mauthausen o de Camps de concentració (ja l’havia fet a l’anar a l’Arxiu), sinó directament del nom del personatge. I els resultats són sorprenents: 43 referències amb aspectes de la seva vida, des del 1931 fins el 1935.

Val a dir que la Montserrat Roig l’havia identificat com a barceloní, per haver nascut a la capital, i no estava inclòs, per tant, a la llista de granollerins que havien passat pels camps.

La informació obtinguda de Francesc Abelló és diversa, i explica una vida política, social i cultural molt intensa d'un jove amb anhels republicans, que es veurien truncats per la Guerra i l’exili. I d'ell no n'he sabut trobar més referències prèvies, tot i que viure moments i situacions clau de la ciutat:

- Participa en la proclamació de la República al balcó de l'Ajuntament el 14 d'abril del 1931.

- Participa en diversos mítings republicans, com a membre actiu.

- Fa teatre amb el grup de la Unió Liberal.

- Juga a escacs a la Unió Liberal, a un bon nivell.

- Organitza un homenatge al pintor Vicenç Albarranch.

- És detingut per participar en la vaga general.

- Diverses vegades és referenciat al setmanari satíric l'Esquellot.

- Fa de recader entre Granollers i Barcelona.

- Participa en la creació de la Cooperativa del Fluid Elèctric.

- Es fa àrbitre de futbol.

- Forma part de la junta directiva de l'Orfeó Granollerí.

- Es casa amb Assumpció Estrada i Grífol (1935).

Tot i aquest conjunt d'activitats en poc anys, no he sabut trobar de moment més referències personals, i sembla un personatge totalment oblidat a la ciutat.

De moment, tampoc puc localitzar cap familiar.

Incloc en la bibliografia, les referències La Gralla (LG), Inquietud (In), L'Esquellot (L'E), Butlletí del Centre Gremial de Granollers (BCGG).

Llistat de referències:

19/04/1931	La Gralla	4	Proclamació de la República al balcó de l’Ajuntament
19/04/1931	La Gralla	5	Proclamació de la República al balcó
25/04/1931	Inquietud	2	Article Andreu Fusté Proclamació de la República
31/05/1931	La Gralla	3	Míting ERC a la Unió Liberal
14/06/1931	La Gralla	11	Teatre: “Vacances reials”
19/07/1931	La Gralla	1	La setmana dels mítings
27/12/1931	La Gralla	4	Teatre “Flor tardana”
24/01/1932	La Gralla	9	Teatre “Justícia de Déu”
20/03/1932	La Gralla	11	Grup Escaquista Granollerí Unió Liberal
05/06/1932	La Gralla	11	Campionat d’escacs a la Unió Liberal
17/07/1932	La Gralla	11	Carta oberta: a ERC
20/11/1932	La Gralla	1	Amics de Vicenç Albarranch
11/12/1932	La Gralla	4	Homenatge a Albarranch
11/12/1932	La Gralla	3	Detingut Vaga general
05/02/1933	La Gralla	5	Teatre Unió Liberal. L’Hèroe
05/03/1933	L’Esquellot	6	Carnaval
05/03/1933	L’Esquellot	9	Anunci
19/03/1933	L’Esquellot	8	Anunci
02/04/1933	L’Esquellot	8	Anunci
16/04/1933	L’Esquellot	8	Anunci
21/05/1933	L’Esquellot	8	Anunci
28/05/1933	La Gralla	5	Teatre “Terra Baixa”
11/06/1933	L’Esquellot	3	Govern de broma
02/07/1933	L’Esquellot	9	Anunci
06/08/1933	L’Esquellot	9	Anunci
27/08/1933	L’Esquellot	7	Festa Major Orfeó Granollerí
27/08/1933	L’Esquellot	9	Anunci
24/09/1933	L’Esquellot	10	Anunci
08/10/1933	L’Esquellot	10	Anunci
22/10/1933	L’Esquellot	7	Cooperativa Fluid Elèctric
01/11/1933	Butlletí Centre Gremial de Granollers	6	Cooperativa Fluid Elèctric
05/11/1933	L’Esquellot	10	Anunci
19/11/1933	L’Esquellot	9	Àrbitre de futbol
10/01/1934	La Vanguardia	19	Junta Orfeó Granollerí
14/01/1934	La Gralla	9	Junta Orfeó Granollerí
04/03/1934	La Gralla	11	Àrbitre de futbol
08/04/1934	La Gralla	12	Deixa de fer de recader ??
13/01/1935	La Gralla	5	Consell directiu de l’Orfeó
24/03/1935	La Gralla	10	Àrbitre de futbol
28/04/1935	La Gralla	8	Àrbitre de futbol
22/09/1935	La Gralla	5	Casament
22/09/1935	La Gralla	11	Aclariment 11 de setembre
20/10/1935	La Gralla	7	Matrimonis